El futur del PSD

Perquè tots tenim un pare que estimem, i més si comparteix la convicció de que les coses es poden millorar, tant social com nacionalment. Mon pare és d'aquesta gent que, tot i jo trobar erroni, et diu que és del PSPV, mai del PSOE.
Malgrat haver agarrat un camí que no coincidim, i basar el seguent article (que ara enganxaré) entorn al seu partit, no tinc res a afegir ni criticar sobre el seu anàlisi.

(Als de Carcaixent vos interessarà)

El futur del PSD

Vicent Xelvi i Clar

AL final, en política, com en tot, els valors, les conviccions i les idees clares, són més importants que qualsevol altra cosa.

Vencedors són aquells que no vacil·len, que tenen una coherència en la seua trajectòria personal, que no juguen amb l'electorat i, sobretot, que són fidels a les seues idees. No hi ha gens pitjor que un polític que pensa que les ideologies han mort, que tot depèn de per on bufa el vent, que el relativisme és absolut. A curt termini, potser et puguen enganyar, però amb el pas del temps, al final acabem coneixent a tots Per què han desaparegut del mapa polític els PSD? Perquè ni tenen ideologia ni futur. Perquè els seus supòsits dirigents, desgraciadament, des de fa temps s'han venut al tot val i a la conya ideològica basat en el clientelismo i la subvenció. Bé siga en prebendes econòmiques, bé siga en prebendes laborals, sense embuts. Una pena.

Què ha passat a Carcaixent amb aquest tros de futur polític que es cridava AMPARO LOZANO i els seus defensors? Doncs el mateix.

Alguns des de fa bastants mesos, destacàvem que aquest era un projecte construït amb paper de fumar banyat. Un grup de intelectualoides procedents de l'esquerra cavernaria, altres ex marxistes transformats en neoliberals de nou encuny, bufons variats que es van decidir a impulsar un partit polític per a convèncer-nos que el socialisme, la seua particular forma d'entendre'l, sempre amb utilització prèvia dels pronoms possessius, estava perseguit a Carcaixent (jua, jua, jua) i que el PSPV-PSOE que milite, en el qual es practica la democràcia majoritària, s'havia venut a no se sap quins interessos espúreos.

Perquè, com pot apreciar-se nítidament, qui subscriu ha exercit els seus drets com militant socialista, preparant una estratègia de futur, ajudant a la candidata que va resultar triada en una assemblea local del PSPV-PSOE i, finalment, com ja estava previst fa quatre anys, una vegada “netejat el partit a Carcaixent” havia de deixar que les persones que triàrem continuaren el seu camí.

Només lament que queden encara, com militants, uns quants que haurien d'estar en el PP, per la seua personal vinculació amb l'Ajuntament, amb el seu treball en l'Ajuntament o, senzillament, perquè mai hagueren d'estar en el PSPV.

En Carcaixent, els propulsores del PSD es van quedar en un segon terme i van deixar pas a un grup de gent que, amb il·lusió i convenientment enganyats, van tenir una estupenda proclama electoral: TOTS CONTRA EL PSPV i … van desaparèixer.

És tan vergonyosa la participació política dels promotors del PSD que, sense cap rubor, mantenien la doble condició de militància en el PSPV i devots dirigents organitzadors de PSD’s.

El que més em va sorprendre era el seu programa: CONTRA DASCA per… i, després vaig constatar que, en molts temes eren, segons el meu criteri, uns irresponsables polítics perillosos. Han passat les municipals per al mig, i el globus de PSD a Carcaixent ha punxat.

En el PSPV de Carcaixent es va acabar el de les crisis internes, les acusacions a Xelvi d'impulsar la candidatura de DASCA, les diferències ideològiques i un ficar por que sabem com acaba: VOTANT EN L'ASSEMBLEA ELS MILITANTS.

Els intelectualoides, mentrestant han escorregut l'embalum i on van dir Diego diuen “El meu on es troba?”. I és que, sense criteris i amb mentides no s'arriba a cap lloc.