Més moderació? No, gràcies

L'estructura d'aquest comentari és: primer un article d'un membre d'UDPV (Unió Democràtica del Poble Valencià), i després la meua opinió al respecte.

On està el valencianisme de centre?

Les setmanes posteriors a la celebració d'unes eleccions deurien ser un moment propici per a la reflexió política al voltant del resultat de les urnes. Lamentablement, moltes vegades l´anàlisi no es produïx, i els partits preferixen menysprear l´electorat si els resultats els han sigut adversos. Conforme ha assenyalat Joan Ribó, «en democràcia, qüestionar la decisió sobirana dels electors, entre la qual està la de no participar, no és precisament un bon camí. Ans el contrari, és començar a caminar pel camí d´actituds que duen a pràctiques poc o gens democràtiques com és, per exemple, les tristes i escandaloses experiències de reeducació ocorregudes en alguns països».

Jo voldria aportar alguna reflexió especialment referida al nacionalisme valencià, des de la identificació amb tots aquells per als quals el País Valencià/Regne de València/Comunitat Valenciana és «l´àmbit principal de lleialtat política» (Joan Francesc Mira). I la primera constatació que vull fer és que m´alegre molt que en el Parlament valencià hi hagen dos diputats del Bloc. Especialment m´alegre per Enric Morera, amb el qual compartisc amistat i inquietuds des de l´època en què militàvem en el Partit Nacionalista del País Valencià de Paco Burguera. M´hauria agradat que el Bloc haguera comparegut a soles a les urnes i no en coalició amb Esquerra Unida. Pense que haguera pogut reeixir en la tendència ascendent que havia mostrat en els comicis del 1999 (4,6%) i del 2003 (4,8%). Mai no ho podrem saber. El fet és que el Bloc, de la mà del Compromís, ha arribat a les Corts Valencianes. L´executiva del Bloc s´ha afanyat a dir que respectaran les clàusules del pacte de la coalició electoral, pel que fa a les seues actuacions parlamentàries. La paraula donada és complirà tret, òbviament, que s´incomplisquen els deures recíprocs o que les forces de la coalició decidisquen de mutu acord una altra cosa.

En les eleccions locals, el Bloc, encara que ha perdut vots, trau prop de tres-cents regidors. Que el Bloc no minve en regidors no és una mala notícia, però sí que ho és que s´haja frenat la tendència ascendent que tenia. Enric Morera en el seu blog diu que els nacionalistes no han de caure en l´autoflagelació -i té raó-, però caldria afegir també que no hauria de caure en el cofoisme. Que, a excepció del PP, el Bloc ha sigut el partit que ha eixit més ben parat, no ho dubta ningú. Però caldria fer números i orientar l´acció del partit de cara al 2011. Repetir la fórmula de Compromís suposa perfilar-se com el soci electoral del partit situat més a l´esquerra de tots els de l´arc parlamentari espanyol. És una opció. Ara bé, això implica situar-se en un espai amb perspectives de creixement molt reduïdes.

Les enquestes d´autoubicació política dels valencians assenyalen que el 41% de l´electorat s´identifica amb el centre, el 14% amb el centre-esquerra i el 5% amb el centre-dreta (RVEA, juny 2004). És a dir, el pastís electoral se situa entre el PP i el PSOE. A eixes dades cal afegir dos motius que poden fer especialment atractiu el camí cap al centre: l´existència d´una sensibilitat favorable a un tercer partit entre PP i PSOE, i la pràctica desaparició d´UV.

En el context de polarització política que viu Espanya ja s´han alçat múltiples veus que reclamen també la necessitat d´un partit de centre, a l´estil del que representa CiU. Josep Antoni Duran i Lleida, en la seua carta setmanal, preguntava: «On és el Bayrou espa­nyol?». Hi ha un contingent de gent que està farta del bipartidisme PP-PSOE i que podria mostrar-se receptiva a una tercera força entre els dos grans. Alhora, en la situació política valenciana s´ha produït un buit per la pràctica desaparició d´Unió Valenciana, un partit que volia situar-se en l´espai de centre valencianista.

Per a poder ocupar eixe espai central, caldrà que el Bloc modere el seu discurs social i nacional. Una moderació que, quan ha volgut -com en el tema de la llengua-, ha sabut fer de manera exemplar: l´ús sense complexos del nom de valencià o l´actitud sempre favorable i respectuosa envers l´AVL. A la moderació en el discurs caldria afegir una estratègia destinada a sumar gent al seu projecte. Especialment caldria incorporar a aquelles persones sincerament valencianistes del valencianisme tricolor que s´han quedat sense referent polític. L´acadèmic Àngel Calpe, des de les planes del diari Levante-EMV, va fer una crida al món cultural secessionista per tal que s´incorporara al consens que representa l´AVL. Una crida similar, en clau política, hauria de fer el Bloc.

La tasca no és gens fàcil. L´aposta per recuperar el camí cap al centre polític pot causar problemes interns a l´organització. El Bloc té, a més, d´ací uns mesos, un entrebanc difícil de salvar en les generals del 2008. Però crec que, a mig termini, en l´horitzó del 2011, els guanys poden ser més que les pèrdues, i mereix la pena començar a treballar en eixa línia des d´ara mateix. Si el Bloc renuncia a fer-ho, deixarà el camí obert a que altres ho facen. Potser calga també espentar el Bloc des de fora perquè s´anime a mamprendre el viatge al centre. En qualsevol cas, no estaria gens malament intentar que quallara un projecte valencianista de centre.

(A continuació el meu comentari al respecte)

La moderació contínua no és una arma per buscar la diferenciació del bipartidisme PP-PSOE, sinó el contrari.
El BLOC ja ha moderat el seu llenguatge el suficient, ha acceptat la realitat social del País Valencià i ha entés que el nacionalisme català és una cosa per al futur, que ara toca fer valencianisme i punt.

Dit això, què suposa moderar més el llenguatge? Deixar de dir País Valencià? Deixar de considerar-se d'esquerres? No intervindre en questions de la unitat de la llengua? I això a què ens duria?
Ahir moderàrem el llenguatge per atraure valencianistes, hui ens demanen que el tornem a moderar i demà, que ho hauriem de tornar a fer, què seriem? Seriem una alternativa al Partit Popular i el Partit Socialista? No ho crec, perquè allò que ens diferència ara mateix és precisament el que ens demana l'article que moderem.

Hi hauria una opció de fer un partit únicament de centre, però no valencianista. El BLOC ja aglutina sectors, minoritaris però existents, del nacionalisme liberal, així com el de centre. Aquella gent d'UV que se n'adone de l'error en el que estaven al cebar-se en l'anti-catalanisme més que amb el valencianisme vindran al BLOC sense problemes. No perquè ens consideràrem de centre, sinó perquè som valencianistes, com ells.

D'altra banda, un partit entre el PP i el PSOE no és el centre, doncs el PSOE no és d'esquerres, simplement diu ser-ho. Ser de centre seria dur el mateix discurs que el PSOE en matèria social, cosa que jo, com a socialdemòcrata, no puc acceptar.

Per a mi no és nacionalisme sense importar-nos l'economia, doncs jo entenc el benestar de la meua societat com una forma de fer independència, per això no em puc considerar de centre.

Moderar i moderar no és una solució, tot té límits. I moderar fins el punt de convertir-nos en un tercer partit entre el PP i el PSOE on votaran els descontents amb la seua política però no convençuts amb la nostra ideologia, malgrat haver-nos votat perquè renunciàrem a parlar d'ella, no és una questió viable.

Estic d'acord en integrar gent d'UV que recapacite, però no a base de perdre la ideologia del partit.

Saps què seria això? Un reflex de la trilogia de Ferran Torrent, i per a tindre un partit així, no gràcies.

...Qui perd els orígens, perd la identitat...