El BLOC a un País normal

Moltes vegades m'han tirat en cara que no seguim una ideologia fixa i que juguem al no posicionament per poder atraure vots. Davant alguns som d'esquerres, altres ens tatxen de dretes, per a uns som catalanistes i per a altres tercerviistes.
Un poc de tot, no?

El nostre País no té una situació nacional normal. A qualsevol territori on ens fixem és dificil trobar un auto-odi com el que s'ha cultivat ací. Diguem que en la partida d'escacs que juguem contra l'Estat Espanyol ens han tombat la reina i ara ens hem d'entendre peons, cavalls i àlfils per poder guanyar.

Ara per ara no ens podem permetre el luxe d'anar cadascun pel seu camí.
Els liberals han d'entendre que prioritzant l'alliberament nacional tindran més possibilitats d'exercir la seua validesa dins el lliure mercat, i que s'han d'ajuntar amb socialistes per a això.
Els socialistes, tant marxistes com socialdemòcrates, hem d'acceptar el principi d'autodeterminació com a primer pas per aconseguir auto-gestionar-nos els nostres recursos, i una volta aconseguit ja tiraran uns per un camí i altres per altre, però ara mateix l'aliança amb els liberals nacionalistes (que continuen siguent minoria i per això no suposen un risc).
Els catalanistes han de mirar amb bons ulls els tercerviistes perquè, al cap i a la fi, busquen el mateix a mitjan plaç, un País Valencià sobirà.
Els tercerviistes no poden tindre la por al "català" ara mateix perquè aquests lluiten pel mateix, fins un punt on ja es separaran les coses.

Ara plantegem el cas futur, el dia en que haurem assolit la independència del País Valencià.
Arribats ahí, el Bloc hauria de deixar d'existir tal com és ara. En una situació nacional, l'aliança per un front patriòtic seria el primer pas per arribar a un estat exclusiu culturalment, tal com és ara l'Estat Espanyol; i no busquem això... no?

A l'ala esquerra valencianista hauria d'haver un Partit Socialista Valencià, configurat per socialdemòcrates.
També en formaria part el Partit Comunista Valencià, doncs EU es desfaria entre els espanyolistes i els nacionalistes valencians/catalanistes.
Entre aquests, hi hauria una escissió entre els qui volen uns Països Catalans o ja estan conformes amb un País Valencià lliure.

A l'ala dreta valencianista tindriem el Partit Liberal Valencià, que com que la dreta no sol dividir-se acabarien entenent-se entre catalanistes i valencianistes, però supose que el motor econòmic de l'ala mediterrànea els faria apropar-se als Països Catalans.

D'altra banda i amb tota seguretat, tindriem els partits pro-Estat Espanyol. Aquests haurien perdut i farien el mateix que el Bloc ara mateix, fer un front nacionalista comú, tant entre els d'esquerres i els de dretes per assolir l'objectiu del retorn al vell estat.

Què vull dir amb tot açò? Que deixem el futur pel futur, que ens plantegem el present amb el que tenim, que juntem esforços i fem un front nacionalista i deixem les pureses ideològiques pel dia en que tinguem una situació nacional normal, que serà el dia en que ja podrem parlar d'escissions i partits puristes.
Hui en dia, o ens recobrem en la unitat, o serem destruits com a poble.