El cap-i-casal del país és la ciutat de l'espanyolisme per excelència, situada com a la segona, després de Madrid, de tot l'Estat. Ací s'ha establert i consolidat la política d'assimilació cultural dels partits espanyols(istes).
Els grupuscles que conservem la cultura pròpia de València som, ho vullguem o no, una fauna exòtica superada inclús pel nombre d'immigrants que ací hi viuen. Trist però cert, el valencià tampoc és la segona llengua més utilitzada de la ciutat, sinó que es pot atribuir al xinés, l'àrab, o qualsevol de les que es parle a barris com Russafa (que no vol dir que siga l'únic).
Guanyar-nos la ciutat amb política defensiva nacionalista és una batalla perduda, criticar i promoure el nostre dret a existir com a cultura sense plantejar una alternativa atractiva per la societat d'ací és perdre el temps, perquè convéncer als convençuts és quedar-nos com estem, en la misèria. Per atraure els habitants de València al nostre missatge hem de prioritzar-ne d'altre que ells reconeguen com més útil per ells. Em referisc a l'esquerra.
A València no hi haurà nacionalisme valencià i serà una ciutat espanyolitzada, però no podem negar que existeix una gran activitat dels moviments socials i existeixen votants d'esquerres; el problema d'aquests és que es veuen obligats a votar el PSOE o, en altre cas, a EU (o el que queda d'ella). Amb una EU extinta al cap-i-casal ens toca a nosaltres prendre el relleu com a promotors d'eixos moviments anònims i, amb la solidaritat que denoten en les seues demandes, atraure'ls cap a la nostra causa.
Si València és espanyola i el valencianisme no cala, entrarem a la ciutat per l'esquerra valencianista posant per davant el primer terme i (mig)amagant el segon.
Canviem el missatge; deixem els "Visca el País Valencià" només per a nosaltres i promoguem entre la societat el "Solucionem els problemes de la societat". Fent-ho en valencià però introduint-nos en el que a ells els preocupa conseguirem que ens miren amb altres ulls. Ja no serem eixe partit que parla de coses alienes si els oferim una millora del seu benestar, si els parlem de desfer les guetitzacions ètniques dels barris, d'augmentar els serveis socials de l'ajuntament, de promocionar els presupostos en integració, feina, escoles, etc.. fent-ho, sempre, en valencià (com a mínim).
Els grupuscles que conservem la cultura pròpia de València som, ho vullguem o no, una fauna exòtica superada inclús pel nombre d'immigrants que ací hi viuen. Trist però cert, el valencià tampoc és la segona llengua més utilitzada de la ciutat, sinó que es pot atribuir al xinés, l'àrab, o qualsevol de les que es parle a barris com Russafa (que no vol dir que siga l'únic).
Guanyar-nos la ciutat amb política defensiva nacionalista és una batalla perduda, criticar i promoure el nostre dret a existir com a cultura sense plantejar una alternativa atractiva per la societat d'ací és perdre el temps, perquè convéncer als convençuts és quedar-nos com estem, en la misèria. Per atraure els habitants de València al nostre missatge hem de prioritzar-ne d'altre que ells reconeguen com més útil per ells. Em referisc a l'esquerra.
A València no hi haurà nacionalisme valencià i serà una ciutat espanyolitzada, però no podem negar que existeix una gran activitat dels moviments socials i existeixen votants d'esquerres; el problema d'aquests és que es veuen obligats a votar el PSOE o, en altre cas, a EU (o el que queda d'ella). Amb una EU extinta al cap-i-casal ens toca a nosaltres prendre el relleu com a promotors d'eixos moviments anònims i, amb la solidaritat que denoten en les seues demandes, atraure'ls cap a la nostra causa.
Si València és espanyola i el valencianisme no cala, entrarem a la ciutat per l'esquerra valencianista posant per davant el primer terme i (mig)amagant el segon.
Canviem el missatge; deixem els "Visca el País Valencià" només per a nosaltres i promoguem entre la societat el "Solucionem els problemes de la societat". Fent-ho en valencià però introduint-nos en el que a ells els preocupa conseguirem que ens miren amb altres ulls. Ja no serem eixe partit que parla de coses alienes si els oferim una millora del seu benestar, si els parlem de desfer les guetitzacions ètniques dels barris, d'augmentar els serveis socials de l'ajuntament, de promocionar els presupostos en integració, feina, escoles, etc.. fent-ho, sempre, en valencià (com a mínim).
Estem en desavantatge, o establim una estratègia viable o pleguem, senyors.
Cal un canvi, i cal ja. La meua proposta és clara: entrem a València per l'esquerra.
4 comentaris:
És certament una cosa interessant, si no podeu guanyar sa ciutat, guanyau s'esquerra...
A Mallorca aquesta batalla crec que podem dir, que està bastant guanyada: sa gent d'esquerres és - majoritàriament-, com a mínim, respectuosa amb la nostra causa la nostra llengua i la nostra cultura. Després també resulta que la majoria de gent d'esquerres és la més ben intengrada...
Entrem per l'esquerra ;)
Però si no es porta el nacionalisme obertament, corre el perill de perdre's del tot, no creus?!
És interessant però no hi estic d'acord (potser al no ser valenciana no hi estic prou al corrent, perdona si és el cas).
Jo crec que el nostre desig sempre s'ha de portar obertament ja que és aquesta la manera més fàcil per a difondre el nostre pensament ja que duent-ho amagat mai creixeria i és aquí on hi ha el kid de la qüestió, aquest sentiment, al País Valencià, ha de créixer. Tot i així, en el cas del País Valencià, ho trobo difícil, cert. Doncs jo opto per vendre el producte. És a dir, es tracta de no dir "volem la independència perquè som dels Països Catalans", sinó "volem la independència perquè si la tenim tindrem a b i c". És a dir, s'ha de vendre que estaríem socialment i econòmicament més avançats si fóssim un estat independent. Tot i així i, com he dit abans, tu et coneixes millor el teu terreny. No ho sé, però certament el cas del País Valencià és força cru, però estic segura que hi tenim la nostra sortida.
Una gran reflexió que s'ha de tenir sempre en compte. D'una banda, pense que si es té clar on s'ha d'arribar no hi ha perquè anar sempre dient: vull la independència, o visca el país valencià. El cal és anar fent pel nostre país dia a dia, i d'aquesta manera, el discurs queda clar. Per tant, molt bona reflexió.
Però m'entra un dubte, hi ha que girar a l'esquerra per a ocupar un lloc electoral que ha perdut EU, o perquè es sentiu d'esquerres, o per què? Es que no ho entenc molt...
Per cert, t'agrege al meu blog!
Publica un comentari