La democràcia de la imatgeS'ompli la boca molta gent parlant de la democràcia a l'Estat Espanyol, dels temps pitjors deixats enrere i de l'alt grau de llibertat d'expressió del qual podem disposar els espanyols.
El que ningú comenta és que la llibertat d'expressió i la democràcia no són simplement poder votar i decidir qui seràn els seus dirigents, perquè eixa llibertat es veu coartada quan, mitjançant enganys, són ells qui indirectament et trien el vot.
Els polítics ens prometen coses que saben que volem i que optarem per ells si ens ho posen al seu programa electoral, poc importen les ideologies, els dos partits que controlen el sistema "democràtic" vénen a prometre coses semblants, unes coses quan estan a l'oposició i d'altres quan estan al poder, però podem comprovar que arriben a oferir exactament els mateixos propòsits. És, aleshores, política per ideologíes o política per governar? No ens venen la seua imatge de que són "el canvi" perquè els votem quan després fan el que volen i mai compleixen el seu programa electoral? És això llibertat d'expressió o manipulació ideològica?
Després podem tirar-li la culpa a la incoherència dels ciutadans que decideixen el seu vot analitzant quin dirigent sap parlar més fluïdament i sap dirigir les converses al seu favor. No importa allò que diu ni la seua ideología, el que importa és la seua educació per desenvolupar-se oralment.
Posem-ne un exemple: fa temps hi hagué un enfrontament entre religiosos i científics a una reunió extraordinària on cadascú havia de mostrar les bases que defenia per tal d'arribar a una conclusió entre ambdos. Bé, els científics es dediquen a la ciència i no reben un curset sobre formació oral, en canvi, als practicants de la religió és un punt clau i el fomenten molt. La conclusió fou que la reunió eixí a favor dels religiosos sense que, analitzant-ho detingudament, donaren ninguna raó de trellat.
És la democràcia de la imatge, si arribes a ser valorat per la població no importarà allò que digues, tots ho acceptaràn, és per això que es tria als dirigents per la seua capacitat oral, no per tindre clares les idees.
Només arribarem a una democràcia justa (sense canviar de model organitzatiu) quan no importe el representant sinó la ideología, les promeses i els fets d'un partit de forma imparcial sense tindre en compte de si el portaveu sap, o no, dirigir les converses. És per això que sería més lògic un sistema on no es mostrara físicament ni auditívament els dirigents de cada partit, sinó que la connexió entre polítics i societat es fera per via escrita, on la gent per poder interesar-se amb la política haguera d'analitzar les actuacions, i no es guiara per visions subjectives ni per estètica o capacitats orals dels candidats... que seria més costós i avorrit? sí, però mira, la política ens marca la vida.
0 comentaris:
Publica un comentari