De nou, un fet excepcional
Feixistes agredeixen un militant del BLOC de Mislata
Com deia, un seguit de fets excepcionals conformen una norma general, i és que malgrat l'intent dels partits i interessats d'amagar el terrorisme de carrer espanyolista, existir existeix, i no es tracta d'una agressió ocasional cada molt de temps, en el que portem d'any, i sense fer una búsqueda exaustiva sinó de memòria, em ve al cap que fa no res el Ca Revolta va ser atacat amb pistoles d'aire comprimit, un poc més lluny tenim les agressions a Dénia i a Xàtiva, les ja típiques del 25 d'Abril (5 de Maig, aquest any), i una gran quantitat de fets que ara mateix no recorde.
Ho vullguen o no, la kale borroka castellana té noms i cognoms, des de "El Cojo" d'E-2000 fins tots els membres de Democracia Nacional, Alianza Nacional, i grupuscles locals. Certament, l'ultra-dreta espanyola és la marca blanca del Partit Popular que fa la feina bruta de mantindre'ns a ratlla mentre ells no es taquen les mans, però al mateix temps fan tot el possible perquè no se'ls condemne.
Sóc contrari a les il.legalitzacions, però si ANV ha de ser il.legalitzada per no condemnar el terrorisme basc, per què no ha de ser el mateix pel Partit Popular que no condemna aquests fets i, ja si ho extenem, també pel PSOE que no fa res a la pràctica, de mà del consensador amb nula voluntat real d'actuar Antoni Bernabé?
I és que està clar malgrat pareguen tòpics, són nacionalistes anti-nacionalistes, són terroristes anti-terroristes (on es queda la dignitat quan t'agredeixen criticant-te a tu de violent?).
I el 6 d'octubre els 30 anys sense Miquel Grau..
Ho vullguen o no, la kale borroka castellana té noms i cognoms, des de "El Cojo" d'E-2000 fins tots els membres de Democracia Nacional, Alianza Nacional, i grupuscles locals. Certament, l'ultra-dreta espanyola és la marca blanca del Partit Popular que fa la feina bruta de mantindre'ns a ratlla mentre ells no es taquen les mans, però al mateix temps fan tot el possible perquè no se'ls condemne.
Sóc contrari a les il.legalitzacions, però si ANV ha de ser il.legalitzada per no condemnar el terrorisme basc, per què no ha de ser el mateix pel Partit Popular que no condemna aquests fets i, ja si ho extenem, també pel PSOE que no fa res a la pràctica, de mà del consensador amb nula voluntat real d'actuar Antoni Bernabé?
I és que està clar malgrat pareguen tòpics, són nacionalistes anti-nacionalistes, són terroristes anti-terroristes (on es queda la dignitat quan t'agredeixen criticant-te a tu de violent?).
I el 6 d'octubre els 30 anys sense Miquel Grau..
2 comentaris:
Jo no entenc que guanyen agredint als que no pensen com ells, i després ells diuen que són democràtics i totes aquestes coses.
Molts ànims per l'agredit!
Xelvi, sóc Marina (/botifarra).
No sabia q tenies blog. Acabe d'entrar-hi i he pegat una llegida ràpida.
M'he quedat en lo q dius en el text d'Educació per la Ciutadania. Estic completament d'acord quan dius q a les escoles hauria d'existir una assignatura de caire polític i ciutadà. Jo també note ixes deficiències.
He de dir que vinc del Liceu Francés i q allí, el model d'ensenyament és diferent. Faig 6 hores regulars d'economia a la setmana i 2 de teoria de la economia, assignatura en la qual veiem q pensen els grans economistes dels grans problemes econòmics. A més a més, faig 6 hores d'història (espanyola i francesa) i una d'educació cívica, jurídica i social. L'horari es fa un poc pesat però en traiem un bon fruit. L'any passat també feiem dos hores de ciències polítiques.
És impossible doncs eixir del meu batxiller sense saber qui són els clàssics, els marxistes, els de Keynes i els neoclàssics. Sense conéixer el funcionament de la nostra democràcia o dels altres sistemes polítics o sense tindre unes bases de dret mínimes.
A més a més, a totes les assignatures els exàmens són dissertacions, mínim 8 fulls. Un suicidi i xungues. Però són exàmens de reflexionar i no d’amollar el rotllo. I això, malgrat em pese dir-ho (xq les notes no són massa altes) crec q és bàsic per a desenvolupar l’interés i el juí crític.
Enfí, pare ja. M’ha quedat a lo elogi del sistema francés. No era la meua intenció xq, certament, n’hi ha moltes coses a retreure-li. Simplement, el q volia dir és q, efectivament, és possible entrar a la universitat amb tots eixos coneiximents que tu creus necessaris. Els nostres veïns francesos, ho han aconseguit.
Vinga, se betxem per ahí.
Un besot
Marina
PD: Es nota q estudies sociologia. Jo vull fer periodisme però sé q en algun punt de la meua vida faré sociologia o polítiques. Potser faig sociologia com a primer cicle i després me passe a periodisme… O, ho faré més tard. Ja vorem.
Publica un comentari