La necessitat de recuperar els símbolsLa batalla dels símbols, a la transició, no va significar que els nostres perderen davant els seus, no era els símbols d'uns contra els d'altres, era una mescla de símbols històrics que uns interpretaven d'una forma i altres ho feien d'una forma distinta. La nostra pèrdua no va ser perdre credibilitat davant el poble valencià, el nostre error i causa de la situació actual va ser abandonar unes banderes, uns parlars i unes tradicions només perquè l'altre bàndol també els utilitzava. El nostre pecat va ser regalar-los la senyera de València, renegar de subdialectes considerant-los "blaveros" o "poc normatius", així com, pecat mortal, regalar-los les falles per passar a anomenar-les "festes espanyoles", quan no hi ha res més valencià que tot açò.
Una vegada regalats, els espanyolistes adoptaren aquells símbols valencians més arrelats i els castellanitzaren, fent del valencianisme "una forma de ser espanyol". El regionalisme no és només culpa dels franquistes transformats de la transició, ens hem de culpar a nosaltres mateixos per renegar d'allò nostre només perquè ells ho empraven.
Una gran errada va ser desprestigiar la reial senyera de València i passar a nomenar-la "la blavera", indistintament de vore-la a Vinaròs o al cap-i-casal, la manca de respecte per la bandera de la capital del país va fer posar la ciutat en contra nostra, fet que fins que no s'haja superat suposarà la nostra derrota un any rere altre.
S'han dit moltes tonteries sobre la bandera, arrivant a afirmar que la franja blava i la corona l'havia posat Franco, o els borbons.. qui els fera entendre que va ser Pere el cerimoniós en reconeixement per fer front a Pere el cruel, de Castella.
Aquest és el 300 aniversari de la desfeta d'Almansa, 30 anys després de la batalla dels símbols. Fins fa molts pocs anys, el despreci per la bandera del cap-i-casal continuava, escridassant a les manifestacions "amb eixa bandera farem una foguera", manifestacions que es realitzaven a la mateixa ciutat de València, que no sé quina bandera esperaven trobar ací eixa gent. Quantes vegades he vist nacionalistes cremar banderes de la meua ciutat? Quantes vegades he anat a dir-los que si venien ací a insultar els ciutadans del municipi es podien quedar a sa casa?
En fí.. em pose trist de recordar-ho perquè ens ha dut a la situació actual.
No obstant, aquest any les coses han canviat en gran mesura. Pel matí, el BLOC JOVE de València decidirem que ja era hora de recuperar el dret a manifestar-nos als actes oficials del matí sense haver de fer-nos enrere davant les agressions feixistes; anàrem, ens manifestàrem i, malgrat la situació de perill, eixirem vius, un gran èxit l'últim punt perquè l'any que ve es sume més gent i poc a poc recuperem el dret a estar presents als actes oficials del nostre País. Per la vesprada, la sorpresa va ser vore la comitiva de l'Esquerra Independentista portar, sense por, la senyera de la ciutat, junt a la resta de símbols reivindicatius; un gran avanç donat que se'ls considerava el nucli més dur de reflexionar, ideològicament. Les meues sinceres felicitacions per ambdos i per tots els qui lluiten.
Esperem que, per l'any vinent, anem poc a poc recuperant els nostres símbols i arribe el dia que només els quede un símbol per demostrar el que són, l'espanyola amb l'àguila feixista.
Una vegada regalats, els espanyolistes adoptaren aquells símbols valencians més arrelats i els castellanitzaren, fent del valencianisme "una forma de ser espanyol". El regionalisme no és només culpa dels franquistes transformats de la transició, ens hem de culpar a nosaltres mateixos per renegar d'allò nostre només perquè ells ho empraven.
Una gran errada va ser desprestigiar la reial senyera de València i passar a nomenar-la "la blavera", indistintament de vore-la a Vinaròs o al cap-i-casal, la manca de respecte per la bandera de la capital del país va fer posar la ciutat en contra nostra, fet que fins que no s'haja superat suposarà la nostra derrota un any rere altre.
S'han dit moltes tonteries sobre la bandera, arrivant a afirmar que la franja blava i la corona l'havia posat Franco, o els borbons.. qui els fera entendre que va ser Pere el cerimoniós en reconeixement per fer front a Pere el cruel, de Castella.
Aquest és el 300 aniversari de la desfeta d'Almansa, 30 anys després de la batalla dels símbols. Fins fa molts pocs anys, el despreci per la bandera del cap-i-casal continuava, escridassant a les manifestacions "amb eixa bandera farem una foguera", manifestacions que es realitzaven a la mateixa ciutat de València, que no sé quina bandera esperaven trobar ací eixa gent. Quantes vegades he vist nacionalistes cremar banderes de la meua ciutat? Quantes vegades he anat a dir-los que si venien ací a insultar els ciutadans del municipi es podien quedar a sa casa?
En fí.. em pose trist de recordar-ho perquè ens ha dut a la situació actual.
No obstant, aquest any les coses han canviat en gran mesura. Pel matí, el BLOC JOVE de València decidirem que ja era hora de recuperar el dret a manifestar-nos als actes oficials del matí sense haver de fer-nos enrere davant les agressions feixistes; anàrem, ens manifestàrem i, malgrat la situació de perill, eixirem vius, un gran èxit l'últim punt perquè l'any que ve es sume més gent i poc a poc recuperem el dret a estar presents als actes oficials del nostre País. Per la vesprada, la sorpresa va ser vore la comitiva de l'Esquerra Independentista portar, sense por, la senyera de la ciutat, junt a la resta de símbols reivindicatius; un gran avanç donat que se'ls considerava el nucli més dur de reflexionar, ideològicament. Les meues sinceres felicitacions per ambdos i per tots els qui lluiten.
Esperem que, per l'any vinent, anem poc a poc recuperant els nostres símbols i arribe el dia que només els quede un símbol per demostrar el que són, l'espanyola amb l'àguila feixista.
6 comentaris:
Aquest és el camí.
Aquest és el moment.
Esta gent és la que perfí decideix deixar-se la por a casa, i plantar-li cara a l'espanyolisme radical.
Deixem-nos les banalitats a casa, i lluitem!!
Ara més que mai...
UNIÓ I FORÇA!!!!
Amic Marc, m'ha agradat i subscric tot el que aci has comentat.
Qan em contaren que 'esquerra independentista havia dut una senyera coronada amb d'altres banderes tambè em vaig quedar perplex i content a la vegada, com tambè em vaig alegrar que pel matì tot ixquera força bè llevat d'alguns incidents els quals no impediren que nosaltres participárem com la resta de valencians.
Marc, sóc Víctor (Bloc Jove Castelló de la Plana), només volia passar-te la web q estem intentant dur endavant la gent jove de les Comarques de Castelló a vore si pots ficar-la junt amb els teus enllaços: www.blocjovecs.blogspot.com
Quan més gent entre, més debat tindrem.
Moltes gràcies.
M´agrada l´anàlisi que has fet, ara bé, vull fer, al meu parer, una consideració important:
La Senyera Coronada no és la bandera de la Ciutat de València, que també, sinó del País Valencià. La greu desconnexió que existix entre els nacionalistes i els ciutadans del Cap-i-Casal no és un fet aïllat a esta ciutat, és també extensible a tota la resta d´habitants de la nació.
No es pot entendre que a hores d´ara militants del Bloc Jove parlem de la senyera oficial com la pròpia d´un territori en concret i no fer-la part com així ho sent la immensa majoria dels valencians de tot el país.
Manca compromís al si del Bloc, manca compromís als seus estatuts i a les seues ponències sobre el futur nacional, si és que el volem, del nostre poble, si es que de veritat ens creiem que no estem adscrits a cap altre.
Doncs no crec que admitir la senyera coronada com la senyera del País Valencià siga històricament acceptable, ni científicament. Potser si que és acceptable socialment. Però també és socialment acceptable oficialitzar que català i valencià són llengües diferents, negar cap denominació que no siga Comunitat Valenciana, ... perqué això és el que, ara per ara, sent el Poble Valencià, veritat xavi lópez?
Crítica, crec que al barrejar-lo tot t´ix una argumentació d´allò més agressiva i inconsistent.
No pots mesclar símbols identificatoris dels habitants que viuen en un determinat territori nacional i històric amb el fet científic que suposa el parlar una determinada llengua que posseïx diversos noms consolidats pel pas dels segles.
Per tant, i deixant a banda el tema de l´idioma que no té discussió i que no t´ha servit de res més que per a pegar una pataleta espontània contra el meu text, et dic que allò que conferix identificació col-lectiva són aquells trets que majorment accepten els habitants del poble, en este cas, el valencià. I és un fet que la Senyera Coronada està dotada d´un suport àmpliament contrastable i majoritari al que rep qualsevol altra ensenya, a la major part de les comarques del país.
Respecte al nom del territori, jo sempre he usat País Valencià i ho continuaré fent siga quina siga en un futur la nomenclatura oficial que aparega en el nostre Estatut, o qui sap, en la nostra Constitució.
Ara bé, en este cas, tampoc podem enrocar-nos, i seguint amb allò que s´ha marcat el Bloc a nivell general i amb el que sent totalment identificat, crec que ha arribat l´hora d´avançar en altres denominacions, perquè si una cosa no podem negar és que Comunitat Valenciana és insultant i denigrant, però, no vol dir que no hi hagen més denominacions que puguen suscitar un major enteniment entre tots i totes les valencianes.
Publica un comentari