33 America's CUP a València

València repeteix com a seu de l'America's CUP

Redacció: Marc Xelvi / El Pelotaç
Gràcies a les gestions de la nostra il.lustrísima alcaldesa i el nostre benvolgut President de la Generalitat, na Godzila i en Rappel respectivament, la nostra ciutat repetirà com a acollidora de l'esdeveniment que més han viscut els valencians en els últims temps. I és que la passió i el desenfré amb que s'ha volcat la societat amb la darrera competició naval només es vorà superat per l'ànsia amb que els ciutadans esperen la 33ra America's CUP.

Es farà al 2009, i na Godzila ja ha anunciat que s'estan posant mans a l'obra per acabar les obres que s'havien iniciat i, de pas i mirant per l'economia, s'encetaran totes les possibles més. Ningú es quedarà sense "sol y playa" al més pur estil turístic. La nostra alcaldesa ha encertat a l'anunciar que no cal amparar-se en el passat, cal modernitzar-se i progressar, paraules que, pels qui no siguen entesos en matèria, van lligades a l'urbanisme extrem i la castellanització, si parlem d'economia i cultura.
Resumint els projectes, na Godzila anúncia que desallotjarà totes les cases okupes de vora mar per edificar centres d'acollida (hotels), tornarà a fer fora tots els immigrants que s'agrupen sota el pont d'Ademús (per questions d'estètica), canviarà el vell paisatge hortolà que quede per zones on practicar l'esport típicament valencià (el Golf) i recalificarà tota la zona antiga que s'agrupe al voltant del Port.

La nostra alcaldesa demana el compromís dels ciutadans de nou, i és eixa la raó per la qual justifica el, comprensible, rererere-pujament de preus de la zona de vora mar, perquè nosaltres ja l'hem vista més de 300 anys com, per no ser envejosos, no ser capaços de convertir-ho en zona turística i que altres ho visiten, deixant uns diners que nosaltres no podem pagar; "ni falta que mos face, che", ha dit l'alcaldesa.
Així mateix apela a la nostra solidaritat perquè aplacem les reclamacions d'Hospitals, centres d'acollides d'immigrants, inversions en barris, etc.. al ser coses que poden esperar, mentre que l'Amèrica's CUP és més important, a ulls internacionals.

No obstant, la il.lustríssima alcaldesa de València ha promés repetir el seu compromís amb la cultura de la Regnocomunitat Valenciana. És per això que el cartell de "Benvinguts" en menut, com la d'este any, tornarà a ser present esgrimint el màxim esplendor al qual pot arribar la nostra llengua. Els tríptics i els guies no parlaran en valencià, perquè els de fora no l'entenen, i nosaltres ja tenim Canal 9 per a vore-ho, no ens fa falta anar.

"Mos uanem a pasar chenial"

Més clara no ha pogut ser la nostra alcaldesa en reafermar l'oci com a clau de la solució a l'estrés que puga patir la societat arran de problemes socials, culturals i econòmics. I és que si a altres països necessiten diners per millorar la qualitat de vida, ací en vore les barquetes passar ja no demanem més.
"En els ous ben posats", si m'ho permeten els lectors.

FONT

El BLOC a un País normal

Moltes vegades m'han tirat en cara que no seguim una ideologia fixa i que juguem al no posicionament per poder atraure vots. Davant alguns som d'esquerres, altres ens tatxen de dretes, per a uns som catalanistes i per a altres tercerviistes.
Un poc de tot, no?

El nostre País no té una situació nacional normal. A qualsevol territori on ens fixem és dificil trobar un auto-odi com el que s'ha cultivat ací. Diguem que en la partida d'escacs que juguem contra l'Estat Espanyol ens han tombat la reina i ara ens hem d'entendre peons, cavalls i àlfils per poder guanyar.

Ara per ara no ens podem permetre el luxe d'anar cadascun pel seu camí.
Els liberals han d'entendre que prioritzant l'alliberament nacional tindran més possibilitats d'exercir la seua validesa dins el lliure mercat, i que s'han d'ajuntar amb socialistes per a això.
Els socialistes, tant marxistes com socialdemòcrates, hem d'acceptar el principi d'autodeterminació com a primer pas per aconseguir auto-gestionar-nos els nostres recursos, i una volta aconseguit ja tiraran uns per un camí i altres per altre, però ara mateix l'aliança amb els liberals nacionalistes (que continuen siguent minoria i per això no suposen un risc).
Els catalanistes han de mirar amb bons ulls els tercerviistes perquè, al cap i a la fi, busquen el mateix a mitjan plaç, un País Valencià sobirà.
Els tercerviistes no poden tindre la por al "català" ara mateix perquè aquests lluiten pel mateix, fins un punt on ja es separaran les coses.

Ara plantegem el cas futur, el dia en que haurem assolit la independència del País Valencià.
Arribats ahí, el Bloc hauria de deixar d'existir tal com és ara. En una situació nacional, l'aliança per un front patriòtic seria el primer pas per arribar a un estat exclusiu culturalment, tal com és ara l'Estat Espanyol; i no busquem això... no?

A l'ala esquerra valencianista hauria d'haver un Partit Socialista Valencià, configurat per socialdemòcrates.
També en formaria part el Partit Comunista Valencià, doncs EU es desfaria entre els espanyolistes i els nacionalistes valencians/catalanistes.
Entre aquests, hi hauria una escissió entre els qui volen uns Països Catalans o ja estan conformes amb un País Valencià lliure.

A l'ala dreta valencianista tindriem el Partit Liberal Valencià, que com que la dreta no sol dividir-se acabarien entenent-se entre catalanistes i valencianistes, però supose que el motor econòmic de l'ala mediterrànea els faria apropar-se als Països Catalans.

D'altra banda i amb tota seguretat, tindriem els partits pro-Estat Espanyol. Aquests haurien perdut i farien el mateix que el Bloc ara mateix, fer un front nacionalista comú, tant entre els d'esquerres i els de dretes per assolir l'objectiu del retorn al vell estat.

Què vull dir amb tot açò? Que deixem el futur pel futur, que ens plantegem el present amb el que tenim, que juntem esforços i fem un front nacionalista i deixem les pureses ideològiques pel dia en que tinguem una situació nacional normal, que serà el dia en que ja podrem parlar d'escissions i partits puristes.
Hui en dia, o ens recobrem en la unitat, o serem destruits com a poble.

Iniciativa del Poble Valencià = Iniciativa per Catalunya Verda?

ICV anuncia el seu suport total al naixement d’Iniciativa del Poble Valencià

Ací l'enllaç de l'article

Hui he llegit el recolzament incondicional d'ICV al projecte d'Esquerra i País constituint el partit d'Iniciativa pel Poble Valencià i, sincerament, m'he posat dels nervis.

El vicepresident d'Iniciativa per Catalunya Verda, Jaume Bosch, va asistir a l'assemblea de la corrent interna d'Esquerra Unida, EiP, i no ha tardat molt a afirmar "la coincidència ideològica entre ICV, que es defineix com a esquerra verda nacional, i IPV, que es defineix com a esquerra verda valenciana" i, si és així, malament anem, senyor Jaume.

Molts sabem que el futur d'IPV serà, molt segurament, de la ma del Bloc.
La integració és questió de temps, i les passes que està donant EiP són, al meu entendre, una estratègia per guardar les formes i no vindre, tan, descaradament.
Esquerra i País són uns busca-cadires (opinió personal), i veient que Esquerra Unida s'enfonsa i que el Bloc va en alça, ara canvien de xaqueta.
Em pareix bé sumar, però amb condicions.

Les declaracions de Jaume Bosch m'han posat els sentits en alerta. Qui ens diu que EiP no només canvien de xaqueta, sinó que a més volen aferrar-se al poder a través del nostre partit?
Tots coneixem les baixades de pantalons que ha fet ICV per tal de continuar en el poder: "apropiació de la marca "Verds" de forma indeguda, faltant-li al respecte a eixes paraules; abandonament dels moviments socials i repressió contra ells; urbanisme no diferenciat del PSC; busqueda de poder a través de reeditar tripartits on fan només de marca blanca del PSC", i etc senyors.
Nosaltres no volem integrar els "eco-socialistes" (i ho pose entre cometes per la ironia de considerar-se així quan no ho són) catalans, volem integrar un partit/corrent d'esquerres, nacionalistes i ecologistes.

Si pactar amb IPV és pactar amb ICV, tanquem la porta i tirem la clau al riu.
Primera, nosaltres no anem a pactar, nosaltres som un Bloc valencianista que accepta les divergències internes establertes en corrents, per posar per davant tots junts el valencianisme progressista. Si ells volen entrar al Bloc serà en forma d'integració, no anem a ser Bloc-IPV, anem a ser el Bloc on hi haurà una corrent interna anomenada IPV, en tot cas.
Segona, per què vull eixa mostra de fermesa? Perquè o els ho deixem clar des d'un principi o ho podem passar malament després. Hem d'impedir que ICV pose els nassos on no li toca, ni són el nostre referent al Principat ni compartim simpatia per ells.

Com molts sabeu, sóc defensor dels Països Catalans i refuse la idea d'un País Valencià per lliure, sense relacions amb la resta. Ara bé, ningú ens negarà que el nostre territori ha de tindre una sobirania pròpia. Ni des de Madrid ni des de Barcelona, AMB Barcelona és altre tema.
Per tant, si el senyor Jaume Bosch pensa que podran controlar el moviment nacionalista valencià a través de projectes com IPV té una estratègia errònia.
La nostra porta està oberta, però hi ha seguretat sobiranista per controlar qui entra i qui no, lleve-s'ho del cap.

Esquerra i País, a un pas d'integrar-se al BLOC

Abans de llegir l'article, vos penge la direcció d'una noticia a la qual faig esment:

"Esquerra i País es reuneix per formar un partit propi"

(el podeu traduir amb l'internostrum)









Esquerra i País és una corrent interna d'Esquerra Unida que valora la questió nacional tant com la social. Si està integrada a EU i no al BLOC, hui per hui, és per considerar-se més d'esquerres que el que puguen ser els nacionalistes.

No obstant, la negativa a qualsevol canvi dins d'Esquerra Unida per poder avançar, així com l'aïllament que pateix aquesta corrent als congressos (tot i ser la majoria minoritària), o la poca visió de País que té el seu partit, han col.laborat al malestar al sí d'aquesta corrent interna.
S'ha d'afegir també els dolents resultats que porta arrosegant EU durant els últims anys i la incapacitat de fer una auto-crítica constructiva.

Esquerra i País se n'ha cansat.
A la noticia podeu vore que preparen la creació d'un partit propi, amb visions d'apropar-se al BLOC i deixant sol el PCPV-PCE. No és nou, pels qui ens moguem en aquest sub-mon ja coneixiem les bones relacions entre EiP i el BES, molt millors que les d'EiP amb la resta del seu partit.
L'abandonament de la corrent per integrar-se al BLOC no sorpren, era questió de temps; el que cal analitzar, doncs, són les consequències que això ens portarà.

No hem de confondre les corrents internes amb la proporció de vots que això suposa. EiP té el 40% de l'activitat d'EU, encara, però això no vol dir que un 40% dels votants siguen d'EiP i un 60% de la resta. Pre-suposar això és equivocar-se.
Quan una persona, que no és militant, vota un partit, no ho fa a una corrent interna, ho fa al partit en sí, i actualment la imatge predominant és la del PCPV.
És a dir, que ens enganyem si pensem que la integració d'EiP al BLOC suposarà una pujada del segon d'un 40% que s'ha endut el primer de l'anterior partit.
Al BLOC vindran el 40% dels militants, però no dels vots, les raons de la pujada que això li suposarà al BLOC venen d'altres raons.

Esquerra Unida fa anys que s'afona, i baixa any rere any, s'ha convertit en un partit on els votants, un bon sector, no ho fan per ideologia sinó per descontent amb el PSOE.
La descomposició d'EU obligarà al PCPV a presentar-se com a tal (amb la baixada de vots que suposa nomenar-se "comunista" en la societat actual, convertint-se en un reducte extra-parlamentari) o integrar-se al PSOE (que pense que és el que ocorrerà), així que la tercera força a la Generalitat serà el BLOC.

El BLOC rebrà els vots dels que fugeixen d'un partit-reducte (PCPV) i dels descontents amb el PSOE, això vol dir que el BLOC no només pot arribar a sumar EiP, sinó que entrarà en la competició per la rebuda de vots de la bossa de descontents i dels qui dubten.

Bones noticies? En part sí, perquè EU està estancada en l'inmovilisme i pareix més un partit que trau els plats bruts als altres que un partit amb aspiracions a governar (on està la militància de carrer que hauria de tindre un partit socialista?), i nosaltres, amb bones ganes de canviar les coses, prendrem el relleu.
Per altra banda és negatiu perquè hi ha un bon sector d'EU que no vol saber res del nacionalisme valencià (que ho hem pogut comprovar a les eleccions, amb el Compromís), i optaran per votar el PSOE (tot val pels nacionalistes anti-nacionalistes), votar el reducte del PCPV o, simplement, no votar; la qual cosa ens perjudica.

Jo ho recolze per la simple raó de que el nacionalisme valencià necessita un espai per poder preservar la nostra cultura i llengua, així com apostar per la nostra sobirania, i tots aquells que posen entrebancs i es queden possibles votants nostres a costa d'un inmovilisme que no du a ninguna part han d'eixir-se'n fora de l'àmbit polític per deixar pas a aquells que venim amb ànsies de canvi.