Nosaltres a les eleccions espanyoles

El Bloc, Esquerra i País (IPV) i Esquerra Verda-Els verds han decidit anar junts a les eleccions espanyoles.

Enllaç

Primer de tot m'agradaria llevar la voluntat de certa gent de no votar a nivell d'Estat per ser independentistes, doncs la nostra política ara mateix també es decideix allí, i tot el que no fem nosaltres ens ho faran ells, així que cal sacrificar eixe principi i utilitzar l'única arma que tenim a la política, les eleccions.

Sobre l'acord entre els tres partits, trobe que ha sigut una decisió encertada. És l'opció més valenciana a la qual es podia arribar, i em sent plenament representat sota eixa coalició.

Estic content sobre la base de la feina ben feta, però li veig un futur difícil.
El vot al País Valencià és molt inestable i irregular, podem vore la diferència de percentatge al qual arriben els partits nacionalistes entre un nivell d'eleccions i altre. Sense anar més lluny es pot comparar les europees i les autonòmiques, res a vore unes d'altres.

El País Valencià sempre ha fet vot útil quan no ho ha vist clar, és per això que la nostra societat nacionalista no vota per ideologia sinó per ressignació, és a dir, al PSOE. Hi ha altre sector minoritari que vota ERC perquè no veu la possibilitat de que el Bloc arribe a traure res.

No ens equivoquem, la política dels valencians no es vorà més representada que pels propis valencians. La coalició acordada és la millor aposta que podem fer per sentir que se'ns escolta a Madrid. Ens queda molta feina per fer entendre això a la societat, però el meu convenciment sobre la utilitat d'eixa candidatura és plena.

Imagineu que al Congrés dels Diputats algú parlara de nosaltres en clau de País i no com a moneda de canvi? Utòpics, ara!

A València hem d'entrar per l'esquerra

El cap-i-casal del país és la ciutat de l'espanyolisme per excelència, situada com a la segona, després de Madrid, de tot l'Estat. Ací s'ha establert i consolidat la política d'assimilació cultural dels partits espanyols(istes).
Els grupuscles que conservem la cultura pròpia de València som, ho vullguem o no, una fauna exòtica superada inclús pel nombre d'immigrants que ací hi viuen. Trist però cert, el valencià tampoc és la segona llengua més utilitzada de la ciutat, sinó que es pot atribuir al xinés, l'àrab, o qualsevol de les que es parle a barris com Russafa (que no vol dir que siga l'únic).

Guanyar-nos la ciutat amb política defensiva nacionalista és una batalla perduda, criticar i promoure el nostre dret a existir com a cultura sense plantejar una alternativa atractiva per la societat d'ací és perdre el temps, perquè convéncer als convençuts és quedar-nos com estem, en la misèria. Per atraure els habitants de València al nostre missatge hem de prioritzar-ne d'altre que ells reconeguen com més útil per ells. Em referisc a l'esquerra.

A València no hi haurà nacionalisme valencià i serà una ciutat espanyolitzada, però no podem negar que existeix una gran activitat dels moviments socials i existeixen votants d'esquerres; el problema d'aquests és que es veuen obligats a votar el PSOE o, en altre cas, a EU (o el que queda d'ella). Amb una EU extinta al cap-i-casal ens toca a nosaltres prendre el relleu com a promotors d'eixos moviments anònims i, amb la solidaritat que denoten en les seues demandes, atraure'ls cap a la nostra causa.

Si València és espanyola i el valencianisme no cala, entrarem a la ciutat per l'esquerra valencianista posant per davant el primer terme i (mig)amagant el segon.
Canviem el missatge; deixem els "Visca el País Valencià" només per a nosaltres i promoguem entre la societat el "Solucionem els problemes de la societat". Fent-ho en valencià però introduint-nos en el que a ells els preocupa conseguirem que ens miren amb altres ulls. Ja no serem eixe partit que parla de coses alienes si els oferim una millora del seu benestar, si els parlem de desfer les guetitzacions ètniques dels barris, d'augmentar els serveis socials de l'ajuntament, de promocionar els presupostos en integració, feina, escoles, etc.. fent-ho, sempre, en valencià (com a mínim).

Estem en desavantatge, o establim una estratègia viable o pleguem, senyors.
Cal un canvi, i cal ja. La meua proposta és clara: entrem a València per l'esquerra.