Massa casos concrets fan una norma general

De nou, un fet excepcional

Feixistes agredeixen un militant del BLOC de Mislata

Com deia, un seguit de fets excepcionals conformen una norma general, i és que malgrat l'intent dels partits i interessats d'amagar el terrorisme de carrer espanyolista, existir existeix, i no es tracta d'una agressió ocasional cada molt de temps, en el que portem d'any, i sense fer una búsqueda exaustiva sinó de memòria, em ve al cap que fa no res el Ca Revolta va ser atacat amb pistoles d'aire comprimit, un poc més lluny tenim les agressions a Dénia i a Xàtiva, les ja típiques del 25 d'Abril (5 de Maig, aquest any), i una gran quantitat de fets que ara mateix no recorde.

Ho vullguen o no, la kale borroka castellana té noms i cognoms, des de "El Cojo" d'E-2000 fins tots els membres de Democracia Nacional, Alianza Nacional, i grupuscles locals. Certament, l'ultra-dreta espanyola és la marca blanca del Partit Popular que fa la feina bruta de mantindre'ns a ratlla mentre ells no es taquen les mans, però al mateix temps fan tot el possible perquè no se'ls condemne.
Sóc contrari a les il.legalitzacions, però si ANV ha de ser il.legalitzada per no condemnar el terrorisme basc, per què no ha de ser el mateix pel Partit Popular que no condemna aquests fets i, ja si ho extenem, també pel PSOE que no fa res a la pràctica, de mà del consensador amb nula voluntat real d'actuar Antoni Bernabé?

I és que està clar malgrat pareguen tòpics, són nacionalistes anti-nacionalistes, són terroristes anti-terroristes (on es queda la dignitat quan t'agredeixen criticant-te a tu de violent?).

I el 6 d'octubre els 30 anys sense Miquel Grau..

Educació per la ciutadania, versió PV.0

Eduqueitcion for la ciutadania, xe

El nivell d'anglés a l'Estat Espanyol mitjà és prou depriment a nivell general, i els valencians no pareix que estem a la capçalera en coneixements d'aquesta llengua.
La brillant idea de la nostra Generalitat ha sigut que, ja que introduim nova assignatura, fem-ho en anglés! Cap problema si no es tractara d'una assignatura polèmica, la qual no poden refusar complir-la però sí manipular perquè no ens enterem de res.

El Partit Popular està en contra de que s'ensenye "Educació per la ciutadania", no siga cosa que la població comence a adonar-se que existeixen dins un territori, que existeixen ideologies i postures diferents a "dissabte, discoteca i alcohol", que és el que els interessa. Per llei han de complir amb l'aprovat des del Govern Espanyol, no obstant saben que els valencians ens tragarem allò que ens diguen, i ahí posen el dit a la llaga. Si el nostre nivell d'anglés ja era baix, que ara decidisquen donar aquesta assignatura en eixa llengua que, realment, desconeixem més enllà del "fuck" i del "what's up? (wassa?)", així s'asseguren que els professors rebels que hagen de donar-la i intente afegir-hi un toc progressista se les vegen canutes perquè els estudiants entenguen allò que volen transmetre.
Presa de pèl, però que ens traguem, com sempre.

Deixant de banda aquest tema, també m'agradaria reflexionar sobre l'assignatura en sí.
Des de sempre he defensat que s'impartisquen classes de coneixement ciutadà i polític. Al meu pensament busque que s'explique les distintes ideologies econòmiques, però a fons, així com el nostre codi ciutadà.
Per una banda em fa por que l'educació es limite a ensenyar el respecte per les distintes persones tinguent en compte religió, sexe o raça. La ciutadania és molt més que això, la ciutadania també exigeix participació política, i les escoles també haurien de tindre la missió de formar gent conscienciada, lluitant així contra l'absentisme o el vot sense coneixença. A les escoles s'hauria d'ensenyar marxisme, liberalisme, i tots els ismes que hom vullga afegir-li. Com fer-ho perquè els professors no manipulen? Difícil però possible, donar una sèrie de llibres, acordats per consens, on s'explique sense detalls partidistes què són i què volen eixes ideologies.
Em contentaria en que els joves saberen diferenciar què vol dir "dreta" i "esquerra", cosa que actualment atribueixen a partits concrets, però sense saber el per què.

I és que realment, cabrien tantes coses a una assignatura així que hom es queda amb sentiment de culpa amb el concepte de "ciutadania" tan pobre que s'impartirà.. i a més en anglés!

País Valencià : Nova temporada

País Valencià, nova temporada

A l'igual que els alumnes solen comptar els anys des de setembre fins juliol, els que ens dediquem a la política tenim una agenda semblant. Durant el curs estudiantil dediquem moltes més hores a la militància que a l'estiu, i és que, sobretot si parlem des de València, és a la temporada lectiva quan més esdeveniments hi han. L'estiu es sol deixar per analitzar situacions, planificar el nou any i mesclar la política amb ambient de vacances (concerts, acampades, festa en general). I és que inclús l'home de la corona que l'únic que fa és recordar-nos una vegada a l'any, per nadal, com de bonica és la unitat d'espanya també aprofita per fer una escapadeta.

Ens cal repassar els deures fets i comprar material per les noves campanyes. Podem dir que hem suspés amb un 4,5 justet, doncs admetem l'autocrítica de no haver acomplert els objectius marcats però al mateix temps valorem positivament la feina feta. Siguem clars, al País Valencià no li han fallat els nacionalistes, doncs són (som) ells els qui més dedicació li han donat per poder realitzar un canvi, siga des de la formació política que siga.
Esperàvem fer fora el PP de la Generalitat i no ho hem fet, és cert, però també és cert (com bé digué aquest dissabte Pere Fuset) hem aconseguit generar il.lusió de que sí era possible a un poble com el nostre, on impera sense llei el pessimisme i les poques visions de futur. El futur està ahí, només ens queda agarrar-lo, si alguna persona no creu que això és possible seria moment de que es replantejara si val la pena que continúe, si ho fa, militant, doncs si no és amb la força de la creença en llibertat i sobirania, no anem enlloc.
Qui diu que no hem fet feina? Tots sabem com martiritzen els mitjans de comunicació espanyols a tots aquells que els fan nosa, i nosaltres en féiem i molta. La campanya de l'AdéuPP arribà a tots els llocs, poca era la gent que no havia vist una enganxina, una maneta, o n'havia escoltat parlar de rebot; fins i tot alguns consellers es veieren obligats a comentar-ne al respecte, cosa mai vista quan la seua estratègia ha sigut sempre d'amagar-nos.
Siguem justos i honestos, podíem haver fet més, però també és cert que hem fet molt.

El nou any es presenta amb altres obligacions i esdeveniments, i ara ens toca preparar les generals. És cert que no sóc massa optimista en els resultats a obtindre, però crec que el millor que ens pot passar és que es forme la iniciativa valenciana (BLOC+IPV+VerdsPV) i que així es configure i s'estructure el nacionalisme estrictament valencià; serà el moment en que podrem dir amb la cara ben alta que som els únics que representem el País Valencià sense demanar-li comptes a ningú de fora.
Al mateix temps, la feina de carrer feta fins ara ha demostrat ser menor del que es necessita per realitzar un canvi d'arrel, així que ja sabem què ens toca, començar des de JA a preparar el canvi polític al 2011.

País Valencià, nova temporada amb nous capítols, una emocionant sèrie d'actors sobiranistes.
No te la pots perdre.

Dentista per xiquets i gràcies!

Dentista per xiquets i gràcies!

Ara, des de Castella ens pensen oferir servei de dentista gratuit; un bon sector de la societat se n'alegra i ho veu com un avanç cap a la plenitud de l'Estat del Benestar, però no deixa de ser política per a incultes.

Primera que no crec que ningú questione el fet de que el Govern Castellà haja anunciat aquesta iniciativa per les eleccions generals que s'arrimen, ni que ningú tinga en dubte que és prou probable que ho retiren si guanya de nou les eleccions el PSOE.
D'altra banda, el Partit Popular té tota la raó quan diu que és possible que l'Estat no gaudisca de fons públics suficients per fer front a aquesta proposta. Però anem a aclarir una cosa, de qui n'és la culpa?

Teòricament, el nostre és un Estat del Benestar, i això suposa que la societat contribueix econòmicament per poder gaudir de serveis socials i proteccions empresarials. Així doncs, pagar impostos no és una cosa dolenta sempre i quan es reinverteixen sobre ells mateixos.
El problema rau quan els partits polítics, per poder guanyar les eleccions prometen una i altra vegada que baixaran els impostos perquè, asseguren, això millorarà la qualitat de vida general. Res més lluny de la realitat.
Retallar impostos implica no poder oferir serveis socials, amb el que s'acaba passant a mans privades serveis que hauria de cobrir l'Estat. Per això, quan la gent s'alegra que s'abaixen els impostos em pose dels nervis, perquè no veuen la contrapartida que implica tornar al liberalisme pur, poc a poc.

Fixem-nos en altres models, Estats Units no n'és un bon exemple, però els països nòrdics han desenvolupat un model d'Estat del Benestar molt més avançat que el nostre. Els impostos són molt més alts que els nostres, però gaudeixen d'una assistència mèdica prou més decent que la d'ací, tenen transport pràcticament gratuit, així com l'estudi que nosaltres ens paguem és altament cobert allí pels governs. Què creieu que és millor? Si deixem que la nostra vida l'hagem de triar per empreses privades i no per l'estat passa el de sempre, que les empreses sense control ofereixen cada vegada serveis més precaris i cars per retallar costos, la mà invisible del capitalisme que tot ho regula d'Adam Smith ha demostrat en el temps ser un fracàs, és necessària la intervenció de l'estat.
Vull dir, a mesura que ens retallen impostos anem retornant cap al passat en prestacions, assistència sanitària i educativa que haurien d'estar totalment cobertes sense deixar que existira el sector privat en estos àmbits. Són bens vitals i d'igualtat d'oportunitats, així que si volem promoure l'equitativitat entre possibilitats de viure i aprendre en les mateixes condicions, deixar que existisquen centres sanitaris, i escoles, privades continúa sent foment de la desigualtat entre les persones. Al PSOE li hauria de caure la cara de vergonya anunciar com a èxit el servei de dentista gratuit per a xiquets quan és una mesura que ja fa temps que existeix als països nòrdics i no haver avançat cap a la socialdemocràcia des que governen.

Si em pregunteu personalment, no sóc anti-sistema però estatalitzaria tots els serveis públics possibles a través d'una gran pujada d'impostos i només deixaria en sector privat el sector de l'oci perquè la societat puga mantindre la seua llibertat individual de triar la pròpia vida. Ara bé, això ja és altra història..

La democràcia de la imatge

La democràcia de la imatge

S'ompli la boca molta gent parlant de la democràcia a l'Estat Espanyol, dels temps pitjors deixats enrere i de l'alt grau de llibertat d'expressió del qual podem disposar els espanyols.

El que ningú comenta és que la llibertat d'expressió i la democràcia no són simplement poder votar i decidir qui seràn els seus dirigents, perquè eixa llibertat es veu coartada quan, mitjançant enganys, són ells qui indirectament et trien el vot.

Els polítics ens prometen coses que saben que volem i que optarem per ells si ens ho posen al seu programa electoral, poc importen les ideologies, els dos partits que controlen el sistema "democràtic" vénen a prometre coses semblants, unes coses quan estan a l'oposició i d'altres quan estan al poder, però podem comprovar que arriben a oferir exactament els mateixos propòsits. És, aleshores, política per ideologíes o política per governar? No ens venen la seua imatge de que són "el canvi" perquè els votem quan després fan el que volen i mai compleixen el seu programa electoral? És això llibertat d'expressió o manipulació ideològica?

Després podem tirar-li la culpa a la incoherència dels ciutadans que decideixen el seu vot analitzant quin dirigent sap parlar més fluïdament i sap dirigir les converses al seu favor. No importa allò que diu ni la seua ideología, el que importa és la seua educació per desenvolupar-se oralment.
Posem-ne un exemple: fa temps hi hagué un enfrontament entre religiosos i científics a una reunió extraordinària on cadascú havia de mostrar les bases que defenia per tal d'arribar a una conclusió entre ambdos. Bé, els científics es dediquen a la ciència i no reben un curset sobre formació oral, en canvi, als practicants de la religió és un punt clau i el fomenten molt. La conclusió fou que la reunió eixí a favor dels religiosos sense que, analitzant-ho detingudament, donaren ninguna raó de trellat.

És la democràcia de la imatge, si arribes a ser valorat per la població no importarà allò que digues, tots ho acceptaràn, és per això que es tria als dirigents per la seua capacitat oral, no per tindre clares les idees.

Només arribarem a una democràcia justa (sense canviar de model organitzatiu) quan no importe el representant sinó la ideología, les promeses i els fets d'un partit de forma imparcial sense tindre en compte de si el portaveu sap, o no, dirigir les converses. És per això que sería més lògic un sistema on no es mostrara físicament ni auditívament els dirigents de cada partit, sinó que la connexió entre polítics i societat es fera per via escrita, on la gent per poder interesar-se amb la política haguera d'analitzar les actuacions, i no es guiara per visions subjectives ni per estètica o capacitats orals dels candidats... que seria més costós i avorrit? sí, però mira, la política ens marca la vida.

Què diu vosté? Són casos aïllats!

La violència de carrer no es considera terrorisme a menys que siga reclamat per un sector ideològic socialista o independentista, i és que la ultra-dreta espanyola pot gaudir d'impunitat judicial per asaltar el Ca Revolta amb pistoles d'aire comprimit que, malgrat no portar bales, pot matar algú perfectament (mireu a la fotografia com ha deixat un vidre reforçat).

El nacionalisme anti-nacionalista ens parla d'abandonar, per les bones o per les males, les nostres pretensions de separar-nos de l'Estat Espanyol apelant a que fomentem la discriminació cultural, ho demanem perquè som uns burgesos i antiquats. Curiosament la seua violència mai ve de sectors d'esquerres de veritat (doncs el vertader socialisme reconeix el dret a l'auto-determinació) i sol ser la gent amb poder, polític i del mon de la comunicació, i diners els qui carreguen contra mi. Pobre poble obrer espanyol, que ens el volem carregar!

L'extremisme espanyol no es considera terrorista perquè aleshores ens trobariem amb partits que es vorien obligats, si no volen ser il.legalitzats, a considerar-nos víctimes, el que ens donaria el reconeixement de poble oprimit per part d'ells, i això no ho poden tolerar. Ells ens han matat més persones que el que haja pogut fer Terra Lliure, no obstant nosaltres som els radicals polítics i el que ens fan ells són només casos aïllats. També és aïllat que fa res sectors ultra-dretans apallisaren 2 joves a Dénia, però no passa res.

Girant la truita diré que pre-supose que aquesta agressió ve de les pintades que realitzaren fa poc alguns individus a la seu del GAV. No es tracta de que considere un atac a la democràcia l'anar a pintar-los perquè ho consideraria més propi de la reacció i la defensa, del que es tracta és de que quan algú els ataca ha de saber que està provocant una nova agressió per part seua. Nosaltres utilitzem la cultura per protegir les nostres idees i ells utilitzen la violència, en eixe bàndol no els podem guanyar perquè ells sempre estaran contents d'utilitzar les agressions físiques per justificar-se. Ocupem-nos del sector on els guanyem, la cultura! Vols atacar-los? Ataca'ls amb arguments, parlant i debatent, fent la feina i convencent la societat, no caiguem en l'enfrontament directe perquè mai ens farà lliures, això.