La necessitat de recuperar els símbolsLa batalla dels símbols, a la transició, no va significar que els nostres perderen davant els seus, no era els símbols d'uns contra els d'altres, era una mescla de símbols històrics que uns interpretaven d'una forma i altres ho feien d'una forma distinta. La nostra pèrdua no va ser perdre credibilitat davant el poble valencià, el nostre error i causa de la situació actual va ser abandonar unes banderes, uns parlars i unes tradicions només perquè l'altre bàndol també els utilitzava. El nostre pecat va ser regalar-los la senyera de València, renegar de subdialectes considerant-los "blaveros" o "poc normatius", així com, pecat mortal, regalar-los les falles per passar a anomenar-les "festes espanyoles", quan no hi ha res més valencià que tot açò.
Una vegada regalats, els espanyolistes adoptaren aquells símbols valencians més arrelats i els castellanitzaren, fent del valencianisme "una forma de ser espanyol". El regionalisme no és només culpa dels franquistes transformats de la transició, ens hem de culpar a nosaltres mateixos per renegar d'allò nostre només perquè ells ho empraven.
Una gran errada va ser desprestigiar la reial senyera de València i passar a nomenar-la "la blavera", indistintament de vore-la a Vinaròs o al cap-i-casal, la manca de respecte per la bandera de la capital del país va fer posar la ciutat en contra nostra, fet que fins que no s'haja superat suposarà la nostra derrota un any rere altre.
S'han dit moltes tonteries sobre la bandera, arrivant a afirmar que la franja blava i la corona l'havia posat Franco, o els borbons.. qui els fera entendre que va ser Pere el cerimoniós en reconeixement per fer front a Pere el cruel, de Castella.
Aquest és el 300 aniversari de la desfeta d'Almansa, 30 anys després de la batalla dels símbols. Fins fa molts pocs anys, el despreci per la bandera del cap-i-casal continuava, escridassant a les manifestacions "amb eixa bandera farem una foguera", manifestacions que es realitzaven a la mateixa ciutat de València, que no sé quina bandera esperaven trobar ací eixa gent. Quantes vegades he vist nacionalistes cremar banderes de la meua ciutat? Quantes vegades he anat a dir-los que si venien ací a insultar els ciutadans del municipi es podien quedar a sa casa?
En fí.. em pose trist de recordar-ho perquè ens ha dut a la situació actual.
No obstant, aquest any les coses han canviat en gran mesura. Pel matí, el BLOC JOVE de València decidirem que ja era hora de recuperar el dret a manifestar-nos als actes oficials del matí sense haver de fer-nos enrere davant les agressions feixistes; anàrem, ens manifestàrem i, malgrat la situació de perill, eixirem vius, un gran èxit l'últim punt perquè l'any que ve es sume més gent i poc a poc recuperem el dret a estar presents als actes oficials del nostre País. Per la vesprada, la sorpresa va ser vore la comitiva de l'Esquerra Independentista portar, sense por, la senyera de la ciutat, junt a la resta de símbols reivindicatius; un gran avanç donat que se'ls considerava el nucli més dur de reflexionar, ideològicament. Les meues sinceres felicitacions per ambdos i per tots els qui lluiten.
Esperem que, per l'any vinent, anem poc a poc recuperant els nostres símbols i arribe el dia que només els quede un símbol per demostrar el que són, l'espanyola amb l'àguila feixista.
Una vegada regalats, els espanyolistes adoptaren aquells símbols valencians més arrelats i els castellanitzaren, fent del valencianisme "una forma de ser espanyol". El regionalisme no és només culpa dels franquistes transformats de la transició, ens hem de culpar a nosaltres mateixos per renegar d'allò nostre només perquè ells ho empraven.
Una gran errada va ser desprestigiar la reial senyera de València i passar a nomenar-la "la blavera", indistintament de vore-la a Vinaròs o al cap-i-casal, la manca de respecte per la bandera de la capital del país va fer posar la ciutat en contra nostra, fet que fins que no s'haja superat suposarà la nostra derrota un any rere altre.
S'han dit moltes tonteries sobre la bandera, arrivant a afirmar que la franja blava i la corona l'havia posat Franco, o els borbons.. qui els fera entendre que va ser Pere el cerimoniós en reconeixement per fer front a Pere el cruel, de Castella.
Aquest és el 300 aniversari de la desfeta d'Almansa, 30 anys després de la batalla dels símbols. Fins fa molts pocs anys, el despreci per la bandera del cap-i-casal continuava, escridassant a les manifestacions "amb eixa bandera farem una foguera", manifestacions que es realitzaven a la mateixa ciutat de València, que no sé quina bandera esperaven trobar ací eixa gent. Quantes vegades he vist nacionalistes cremar banderes de la meua ciutat? Quantes vegades he anat a dir-los que si venien ací a insultar els ciutadans del municipi es podien quedar a sa casa?
En fí.. em pose trist de recordar-ho perquè ens ha dut a la situació actual.
No obstant, aquest any les coses han canviat en gran mesura. Pel matí, el BLOC JOVE de València decidirem que ja era hora de recuperar el dret a manifestar-nos als actes oficials del matí sense haver de fer-nos enrere davant les agressions feixistes; anàrem, ens manifestàrem i, malgrat la situació de perill, eixirem vius, un gran èxit l'últim punt perquè l'any que ve es sume més gent i poc a poc recuperem el dret a estar presents als actes oficials del nostre País. Per la vesprada, la sorpresa va ser vore la comitiva de l'Esquerra Independentista portar, sense por, la senyera de la ciutat, junt a la resta de símbols reivindicatius; un gran avanç donat que se'ls considerava el nucli més dur de reflexionar, ideològicament. Les meues sinceres felicitacions per ambdos i per tots els qui lluiten.
Esperem que, per l'any vinent, anem poc a poc recuperant els nostres símbols i arribe el dia que només els quede un símbol per demostrar el que són, l'espanyola amb l'àguila feixista.
