Açò ho pague jo!Com podem llegir a l'annanotícies i a Las Provincias (simplement perquè la notícia és més extensa) els valencians no tenim rival, ni en pilota valenciana ni en deute públic.
Realment no hem quedat primers sinó segons, que Catalunya ha sabut ser bon competidor i es mereix el premi, però ningú pot negar que la medalla de plata, augmentant 619 milions fiats pels bancs en només un any, ha de ser nostra.
I és que la política de açò ho pague jo passa penyora, ja sé que quedem com uns senyors quan traguem la VISA i ens posem a convidar a tothom a vingudes del Papa, a Fórmules 1, a Canals Nous, a subvencionar entitats blaveres, a Terres Mítiques, etc.. però la cartera no és infinita, i ara ens quedem en números rojos.
Alguns s'alegraran que els comptes no li isquen massa bé al Partit Popular i que quan els mitjans PPúblics de comunicació no ho puguen amagar més, la crisi econòmica en la que ens vorem sotmesos servirà perquè, d'una vegada per totes, la societat deixe de votar-los independentment de les manipulacions i per fí els poguem desbancar del poder.
Que perden les eleccions és una bona notícia sempre que siga per consciència de l'elector en saber que aquest partit ho ha fet malament, però si és per una crisi econòmica no acaba de ser tan alentadora la idea. El PP caurà, tard o d'hora ho ha de fer, però per a aleshores ja tindrem un País Valencià desfet, amb un pacte de govern (PSOE+Pupurrí valencià) que es vorà en la situació de refer una terra desfeta amb uns bancs que exigeixen el pagament dels deutes i un pressupost nul (més ben bé, negatiu) que obligarà a no poder complir algunes de les promeses socials que durant campanya tant ens agraden, a més de, i ací faig d'advocat del diable, haver de recórrer a no massa nets procediments per aconseguir finançament o alleugerament de càrrega; diga-li vosté privatització, diga-li vosté urbanitzacions, diga-li vosté..
Així que o aconseguim desbancar-los abans de que es vegen ofegats per la seua pròpia olla a pressió, o ens vorem esguitats també quan aquesta rebente. O comencem a parlar de l'Espoli Fiscal Valencià al qual ens veiem sotmesos, a no només exigir la publicació de les Balances Fiscals a l'Estat Espanyol sinó també el resum de despeses de la Generalitat i incidim en la desviació de fons públic cap a beneficis privats, donant-li tot el resso que es mereix, o d'ací no els mouen fins que açò esclate.
Valencians/es, valencianisme econòmic!
Realment no hem quedat primers sinó segons, que Catalunya ha sabut ser bon competidor i es mereix el premi, però ningú pot negar que la medalla de plata, augmentant 619 milions fiats pels bancs en només un any, ha de ser nostra.
I és que la política de açò ho pague jo passa penyora, ja sé que quedem com uns senyors quan traguem la VISA i ens posem a convidar a tothom a vingudes del Papa, a Fórmules 1, a Canals Nous, a subvencionar entitats blaveres, a Terres Mítiques, etc.. però la cartera no és infinita, i ara ens quedem en números rojos.
Alguns s'alegraran que els comptes no li isquen massa bé al Partit Popular i que quan els mitjans PPúblics de comunicació no ho puguen amagar més, la crisi econòmica en la que ens vorem sotmesos servirà perquè, d'una vegada per totes, la societat deixe de votar-los independentment de les manipulacions i per fí els poguem desbancar del poder.
Que perden les eleccions és una bona notícia sempre que siga per consciència de l'elector en saber que aquest partit ho ha fet malament, però si és per una crisi econòmica no acaba de ser tan alentadora la idea. El PP caurà, tard o d'hora ho ha de fer, però per a aleshores ja tindrem un País Valencià desfet, amb un pacte de govern (PSOE+Pupurrí valencià) que es vorà en la situació de refer una terra desfeta amb uns bancs que exigeixen el pagament dels deutes i un pressupost nul (més ben bé, negatiu) que obligarà a no poder complir algunes de les promeses socials que durant campanya tant ens agraden, a més de, i ací faig d'advocat del diable, haver de recórrer a no massa nets procediments per aconseguir finançament o alleugerament de càrrega; diga-li vosté privatització, diga-li vosté urbanitzacions, diga-li vosté..
Així que o aconseguim desbancar-los abans de que es vegen ofegats per la seua pròpia olla a pressió, o ens vorem esguitats també quan aquesta rebente. O comencem a parlar de l'Espoli Fiscal Valencià al qual ens veiem sotmesos, a no només exigir la publicació de les Balances Fiscals a l'Estat Espanyol sinó també el resum de despeses de la Generalitat i incidim en la desviació de fons públic cap a beneficis privats, donant-li tot el resso que es mereix, o d'ací no els mouen fins que açò esclate.
Valencians/es, valencianisme econòmic!
1 comentaris:
molt bona entrada Marc! 100% d'acord... i si amé sem col·loques d'il·lustració al meu equip de bàsquet... una abraçada i a vore quan ens trobem en un concert d'arròs!
Publica un comentari