Escac i mat

Ens han tombat la reina!

Un dia després de les eleccions i recuperant l'alé de l'esglai, ens toca analitzar. No proposaré solucions miraculoses perquè, a hores d'ara, ja no sé què cal fer ni quin camí triar.

La tendència cap al bipartidisme és un fet des de la transició, fomentada pels dos partits que se'n beneficien, el que no esperàvem era que esdevinguera tan aplacaradora en aquesta nova legislatura.
L'estat se'l reparteixen populars i pseudo-socialistes, i als valencians ens toca patir l'haver de vore que, després de desfer el País, els de blau no només revaliden resultats, sinó que augmenten 2 diputats.

Dels partits espanyols amb representació, l'únic perjudicat és IU qui, després de baixar de 5 diputats a només 2 i de quedar-se sense grup parlamentari propi, veu perillar el seu futur.
Llamazares (un bon home que no es mereix aquests resultats) ja ha anunciat que no es presentarà de nou per encapçalar el partit, tot i que no renunciarà a ser diputat. Un gest que honra un polític i que molts s'haurien (ens hauriem) d'aplicar.
Al País Valencià també han tret uns percentatges ínfims, el 2,71% i sense lloc d'eixida.
Aquestes eleccions, més l'eixida dels sectors crítics del partit, no faran més que deixar via lliure a la part dura del PCE, que suposarà durar una legislatura més i desapareixer. Ells s'ho faran, tot i que no m'alegre de que hagen baixat.

Als Països Catalans CiU n'augmenta 1 i ERC es desploma, baixant de 8 a 3. Per a ERC no es pot explicar aquest resultat per questions de bipartidisme (ni fer declaracions tan aberrants com dir que si comparem del 1996 que en tenien 1, han pujat..) sinó com a consequència de les seues polítiques i, el que personalment opine, no saber diferenciar-se del PSOE i servir-los de crosa una vegada i una altra. Per a CiU, si ERC no s'haguera desfet de la manera que ho ha fet, segurament també tindriem uns resultats a la baixa. El bipartidisme ens ha afectat a tots, el que li ha beneficiat a CiU és que molts independentistes/sobiranistes d'ERC s'hagueren cansat de tripartits i se n'hagen tornat al partit de Mas. No són bons resultats, ERC necessitava un toc d'atenció per canviar la cúpula, però no un cop tan dur del que ja vorem si sobreviu... i si la cúpula sap plegar, clar.
A les Illes Balears, les enquestes ens han sabut enganyar de valent, si en un principi deixaven la possibilitat de que Unitat traguera, amb dificultat però com a realitat, un diputat, el 5,43% que han tret (a les Illes se'n trien 8) tira per terra la il.lusió que poguérem tindre.

Parlem del País Valencià.
EU s'enfonsa, segones eleccions per València (l'Ajuntament i el Congrés) que es queda fora, després d'uns resultats del Compromís que no s'esperava (a la baixa). Amb similitud a la resta del partit a nivell estatal, el nucli dur del PCE acabarà per imposar-se, és questió de temps, el que els farà sentir que moren, però dignes. Quina bajanada.

I nosaltres? El ressó de l'òstia que ens hem pegat es pot escoltar ací, i a la Xina popular, i de res serveix fer com Morera i dir que hem plantat cap llavoreta ni excuses barates d'Isaura ni dels Verds. Són uns resultats pèssims i patètics, un partit amb 300 regidors i 2 diputats a les Corts que no ha tret més que un 1,09% a tot el País Valencià no s'explica més que per la impossibilitat d'engrescar el seu electorat.
Està clar que els mitjans de comunicació no ens ajudaven i hi havia l'ordre de fer tot el possible perquè hi haguera bipartidisme, però això ja ho sabiem abans dels resultats, i no hem sabut evitar-ho. Els culpables no som més que nosaltres, d'ells ja ens ho esperàvem, és un "el qui avisa no és traidor".
Alguns li tiren la culpa al fet de pactar amb partits d'esquerra. Jo no ho veig del tot així, el problema ha sigut no saber arribar a l'electorat, qui s'ha deixat influir sobre el "que érem" sense que nosaltres els hagem dit el "que som". El nostre programa electoral no proclamava, ni de lluny, la revolució socialista, era un programa de centre-esquerra moderada però moderna a més de ser valencianista i ecologista (moderadament també).
El problema no era el programa, sinó la forma de transmetre, algú té pegues a les propostes de l'espot electoral?
La questió és que la societat ja no veu més dreta-esquerra que PP-PSOE i el nostre objectiu ha de ser guanyar-nos el votant per l'ala valencianista, el que ens cal és fer vore que el valencianisme del PP és fals i que el del PSOE és, directament, inexistent. Ahí és on ens podem diferenciar, no modificant la resta de propostes, primera per dignitat social i ecològica, i segona perquè on hem de rascar és al PSOE directament, i al PP de passada però sense ser la prioritat. A EU ja hem rascat prou, allí ara queden els anomenats comunistes que, majoritàriament, no volen saber res de nosaltres, ja se n'han eixit els crítics i hauran de decidir què fan (integrar-se a nosaltres o diluir-se al PSOE), però a nosaltres ens toca dirigir-nos cap a altra banda.
No vull culpar dels resultats a Morera, però està clar que no té el carisma que un polític ha de profesar, i és hora de canvis. Ens cal un capdirigent que sí sàpiga engrescar els seus electors, que deixe la timidesa a casa i siga directe i convincent, no vaig a dir noms però cal algú amb força, doncs com a partit minoritari no ens podem permetre anar a passes menudes.

Vorem què passa els pròxims dies, mentrestant els peons continuem vius.