Fulla de ruta valenciana?

Xino xano.. però cap on?

Després d'unes eleccions molts partits es plantegen un "full de ruta" que, teòricament, marcarà la linia d'actuació fins que acabe la legislatura. Ens tocarà posar-nos, doncs.
El pròxim dia 5 d'abril hi ha Consell Nacional per fixar-nos la postura, però realment tinc poques esperances de que les coses canvien a la pràctica, d'escriure fòrmules miraculoses en sabem molt, d'aplicar-les encara no massa.

A l'anterior article ja vaig dir que no se'm dóna bé fer de profeta i donar solucions màgiques que vagen a otorgar-nos la victòria, en tot cas puc (podem) especular, realment m'he cansat un poc d'escoltar persones que diuen tindre la clau i després haver de patir la confiança cega desfeta en els resultats.

Jo no sé què cal fer, el que sí sé és que les decisions precipitades i el tirar la culpa a tot el que som ara mateix és tendenciós i equívoc.
Les primeres reaccions i les més rebotades culpen del mal resultat el fet d'haver-nos desplaçat massa cap a l'esquerra i haver abandonat l'ala valencianista. Jo davant aquestes raons n'estic només en part d'acord, l'altra part em pareix un anàlisi massa poc treballat.
Compartisc l'opinió de que últimament pareix que estem deixant de banda el nacionalisme valencià per juntar-nos a l'espai de l'esquerra del PSOE, però això no vol dir que ambdos conceptes siguen incompatibles de defensar ni que siga o un o l'altre però mai junts.
El nostre projecte és unitari, el BLOC és un partit de front comú, és per això que mai ens hem decidit a posicionar-nos estrictament en una posició i ho deixem tot prou obert per poder arreplegar diferents sensibilitats. No obstant, el que no podem oblidar és que, rellegint a Fuster, al País Valencià el nacionalisme és molt majoritàriament d'esquerres. No és una esquerra radical, però dins l'eix actual de política econòmica, ho és. Sabent això i utilitzant-ho com a base, defense que ens quedem on hem estat en aquest aspecte, ser centre esquerra.

Les reivindicacions internes clamen per "tornar al centre", i jo em pregunte, què és el centre? Hem estat mai allí?
Digueu-me tendenciós, però per a mi el centre no existeix i sempre ho he atribuit, per experiència amb partits/organitzacions/sindicats/associacions estudiantils, a una disfressa de la dreta o d'una esquerra enganyada, o que enganya per atraure vots. Que algú m'ho explique, què és el centre? Si l'eix dreta-esquerra s'atribueix a política econòmica, quina és eixa posició centrista? És la indecisió? En democràcia liberal, que és on estem, aquest eix respon bàsicament a la diferenciació entre la privatització dels serveis socials, o el fer-los públics, què hauria d'opinar un partit de centre, doncs? Segons la teoria no hauria de tindre cap posicionament al respecte. Bons polítics, doncs.
Quan jo dic centre-esquerra em referisc a esquerra moderada, però com està de moda eixa paraula doncs en parlem així. Als qui critiquen que ens n'hem anat massa a l'esquerra que es miren el programa electoral que promoviem i em diguen que, en política econòmica, tenen alguna objecció, perquè ni era cap plantejament radical ni se'l pot objectar sense recarregament de consciència.

Pense que l'equívoc que hi ha és que no sabem diferenciar dreta-esquerra de conservadurisme-progressisme. Són conceptes diferents, hom pot ser de dretes i progressista, i altre d'esquerres i conservador. De les crítiques que he escoltat són més d'haver prioritzat la "legalització de la marihuana/el respecte als transexuals/etc.." al clam de que això és ser d'esquerres. Amics, això no és ser d'esquerres, això és ser progressista, el progressisme és una questió de valors, no de política econòmica. No confonem termes, si heu de criticar aquestes propostes utilitzeu les paraules adients. Ara bé, hem d'aclarir que el problema de que la gent s'haja fet una idea concreta de nosaltres arran dels pactes no és per culpa del que érem, sinó del que no hem sabut transmetre'ls sobre el que som, opine que els votants s'han format una idea de la coalició diferent al que proposava, i això en tot cas és culpa nostra de no haver sabut vendre el projecte, no de les iniciatives i promeses.

Per a mi el problema no ha sigut ser massa d'esquerres o massa progresistes, sinó ser massa poc valencianistes en tot cas. Estic d'acord en que estem fluixejant en les reivindicacions nacionals, o almenys que encara que ho tinguem com a principi no ho fem escoltar prou, doncs amb els mitjans de comunicació en contra el que ens toca és bombejar contínuament l'electorat amb la ideologia pròpia perquè se li quede entre ment.
Jo no vull un "tornem al centre", vull un "tornem al valencianisme" i que en comptes d'apostar per no mullar-se en el plànol econòmic el que fem siga mullar-nos en el plànol nacional. I mullar-nos no vol dir deixar clar si som pancatalanistes o tercervieros, sinó alçar aquest pilar per damunt dels altres, i que quan toque parlar d'ecologisme i d'esquerra en parlarem, però mentre no toque el nostre posicionament davant tots els fets siga clar: valencianisme.