Quan al sud no ens entenen..
No li llevaré raó a la gent que afirma que la diada fou un èxit, ens esperàvem poca gent i al final s'han desbordat totes les expectatives, a part que no hi hagué massa incidents a la manifestació i tampoc excesiu rebuig de la gent.
No tot són esperances, però, cal fer alguns incisos realistes, i és que a Alacant no m'entenien.
Després d'aparcar la furgona amb el material per la paradeta del Bloc Jove i havent-nos perduts, ens dedicàrem a preguntar per trobar el camí fins el concert, i de poc no m'entra un espasme al vore una iaia que, amb tota la cara de sinceritat del mon em diu "no te entiendo.." i "qué sois, valencianos?".. i és que senyora, es veu que nosaltres, els qui parlem valencià, som "los valencianos", així que no sé què seria ella. No obstant, el que més em dolgué és aquella cara d'innocència en que em digué que no m'entenia; com és possible? L'auto-odi valencià a la meua ciutat és pronunciat, però cap persona em diria mai realment que no m'entén, els qui ho fan ací és per espanyolisme. Què ha passat a Alacant? Alguns companys em diuen que poc a poc es refà, però sentint-ho molt sóc massa pesimista. Anant amb la furgona em vaig mig enfadar perquè el secretari del Bloc a Alacant parlara castellà, però al tornar ja dubtava sobre si la meua postura era massa radical i, sobretot, si era productiva. Sempre he avantposat productivitat a esencialisme, però la llengua és un tret que no puc evitar, no puc rebutjar-lo, i tot i saber que ell parla valencià, abans d'anar a Alacant li haguera retret que ho fera, però a una ciutat on una persona nativa no és capaç d'entendre'm i on no vaig sentir parlar valencià més que a un company, es pot fer un discurs amb posicions ortodoxes? Podriem dubtar-ho.. a València aposte pel bilinguisme a la cartelleria però pel valencià als discursos, a Alacant amb la cartelleria ho tinc clar.. què fer amb la llengua?
Ai mare, ja podria haver nascut jo sordomut, que la llengua que vosté em donà em costa més feina que beneficis en trac.
*Menció especial pels companys del Bloc Jove que feren la preautonòmica gegant, una bellesa:
No tot són esperances, però, cal fer alguns incisos realistes, i és que a Alacant no m'entenien.
Després d'aparcar la furgona amb el material per la paradeta del Bloc Jove i havent-nos perduts, ens dedicàrem a preguntar per trobar el camí fins el concert, i de poc no m'entra un espasme al vore una iaia que, amb tota la cara de sinceritat del mon em diu "no te entiendo.." i "qué sois, valencianos?".. i és que senyora, es veu que nosaltres, els qui parlem valencià, som "los valencianos", així que no sé què seria ella. No obstant, el que més em dolgué és aquella cara d'innocència en que em digué que no m'entenia; com és possible? L'auto-odi valencià a la meua ciutat és pronunciat, però cap persona em diria mai realment que no m'entén, els qui ho fan ací és per espanyolisme. Què ha passat a Alacant? Alguns companys em diuen que poc a poc es refà, però sentint-ho molt sóc massa pesimista. Anant amb la furgona em vaig mig enfadar perquè el secretari del Bloc a Alacant parlara castellà, però al tornar ja dubtava sobre si la meua postura era massa radical i, sobretot, si era productiva. Sempre he avantposat productivitat a esencialisme, però la llengua és un tret que no puc evitar, no puc rebutjar-lo, i tot i saber que ell parla valencià, abans d'anar a Alacant li haguera retret que ho fera, però a una ciutat on una persona nativa no és capaç d'entendre'm i on no vaig sentir parlar valencià més que a un company, es pot fer un discurs amb posicions ortodoxes? Podriem dubtar-ho.. a València aposte pel bilinguisme a la cartelleria però pel valencià als discursos, a Alacant amb la cartelleria ho tinc clar.. què fer amb la llengua?
Ai mare, ja podria haver nascut jo sordomut, que la llengua que vosté em donà em costa més feina que beneficis en trac.
*Menció especial pels companys del Bloc Jove que feren la preautonòmica gegant, una bellesa:
4 comentaris:
La cosa no sempre es tant greu. Et trovaríes en llocs especialment dificils però, jò no parle castellà a Alacant i, tot i que hem costa, ho porte prou be. Es una questió de paciència i no posar-se nerviòs per les contestacións.
Altra cosa es la Vega BAja que está, ara, practicament perduda per a parlar valencià i, no per a parlar anglès, danès, finès, holandès i d'altres ..ès que pugues trovar-te.
Ah| i la teva mare ta donat una llengua dolça i bonica, armoniosa, cadenciosa i delicada, ençissadora i, fins i tot, voluptuosa...NO CAL ESTAR SORDMUT, millor com eres.
Si, Alcant és cosa xunga en tema llingüistic, i més important encara, en el tema de la identitat. La gent no és sent valenciana.
No obstant, tot és pot canviar (de fet, si no és poguera nosaltres no estariem ací), per tant aprofite per a reivindicar, el fer el nacionalisme valencià, també en castellà.
Per cert vicent, en la "Vega Baja" o Baix Segura, no és parla valencià des el s. XIX. En que és sentiren valencians, jo ja estaria molt satisfet la veritat, perque aquesta gent tendix a sentir-se més que valencià, murcià.
Hola, Marc,
Desitjaria comentar algunes coses que dius en esta entrada. Anem allà :)
"(...)ens dedicàrem a preguntar per trobar el camí fins el concert, i de poc no m'entra un espasme al vore una iaia que, amb tota la cara de sinceritat del mon em diu "no te entiendo.." i "qué sois, valencianos?".. i és que senyora, es veu que nosaltres, els qui parlem valencià, som "los valencianos", així que no sé què seria ella. No obstant, el que més em dolgué és aquella cara d'innocència en que em digué que no m'entenia; com és possible?(...)".
Bé, en primer lloc cal preguntar-se si eixa dona és "alacantina". O nativa, tal com la qualifiques tu. Ho dic perquè possiblement siga natural d'Albacete, Múrcia, Andalusia... Ja et dic que la gent amb certa edat d'Alacant -immigrant- és la que més dificultats manifesta per a entendre el valencià.
D'altra banda, és una afirmació típica a Alacant preguntar-te si eres "valenciano" -del cap i casal o rodalies, més concretament- en sentir-te parlar en la nostra llengua. No exagere si et dic que molta gent d'Alacant ignora que encara hi ha gent a la ciutat que té com a llengua materna el valencià, o que a només uns quants quilòmetres enllà el valencià és llengua d'ús corrent de la majoria de la població... Vaja, un cas molt semblant al del cap i casal, no trobes?
"L'auto-odi valencià a la meua ciutat és pronunciat, però cap persona em diria mai realment que no m'entén, els qui ho fan ací és per espanyolisme. Què ha passat a Alacant? "
Bé, com que no vull fer-ho massa llarg, només faré uns breus comentaris respecte d'esta qüestió. A València, ciutat, també hi ha gent que et diu que no t'entén, i no ho fan exclusivament per motius diguem-ne ideològics... En tot cas, no vaig a negar que la situació sociolingüística d'Alacant és molt pitjor que la del cap i casal.
"Anant amb la furgona em vaig mig enfadar perquè el secretari del Bloc a Alacant parlara castellà(...)"
No entenc massa este comentari. ¿Amb qui parlava castellà? ¿Amb vosaltres? ¿Amb la gent del carrer? ¿Amb eixa dona?
Bé, ací ho deixe.
Salutacions.
Cal seguir treballant. La gent no se la convenç amb essencialismes, tens raó, però si en el fons no hi afegim la forma, ho perdrem tot. Admiro els valencianistes com vosaltres. Ho teniu molt fomut, però no defalliu i des de Catalunya moltes vegades, no tant sols no us ajudem, sinó que donem arguments als vostres adversaris.
Ànims des de Girona, a l'altre punta del que voldria que fos el nostre Estat!
Publica un comentari