Frente Judaico Popular VS Frente Popular de Judea

Arròs amb ceba contra ceba amb arròs

Fa poc va apareixer l'entrevista que va fer l'Avanç als candidats d'EUPV, Bloc i cia, Esquerra-PV i RV, del qual la primera conclusió que podem traure és que si no som res, és perquè volem.

(ací les entrevistes)

Conforme llegeixes les respostes pots comprovar que les diferències responen més a purismes ideològics que a feina a la pràctica. Un defineix el seu subjecte polític com a poble valencià però dins de l'Estat Espanyol, altres únicament valencians, i altre el mateix però com a part dels Països Catalans.
Però jo dic, que resulta que hi ha un referèndum per la independència pròxim, o dins de poc anem a decidir el futur territorial de l'estat o alguna d'estes coses, i resulta que jo no me n'he asabentat? De què val que les diferències d'uns i altres vinguen de quin és el seu subjecte polític si la situació que tenim ara mateix no permet cap acció pràctica en cap d'eixes direccions? És parlar per parlar.

Analitzem la resta... tots d'acord en la comarcalització, tots en contra dels atacs feixistes, tots en contra del cànon, tots en contra del bipartidisme, tots recolzant la sobirania basca i la nostra, tots recolzant les reformes constitucionals... algun iluminat em pot explicar les grans diferències que existeixen entre tots estos projectes?

Pareix que tinguem el que volem tindre, els purismes ens estan duent a tindre 4 partits que, a la pràctica, defensen la majoria de postures junts. Ni uns van a proclamar els PPCC ara mateix, ni altres l'Espanya Federal, així doncs, de què ens val que ens diguen el "què fariem si poguerem" si quan "fan el que poden" tots coincideixen?

És la ironia del Frente Judaico Popular contra el Frente Popular de Judea... a un País normal, tots eixos partits en formarien un de sol, i simplement es limitarien a formar corrents de pensament internes per diferenciar-se, però no radicalitzarien eixes postures fins el punt de fer impracticable la política anti-bipartidista actual.

Així ens va perquè així ens ho pastem.

Per qui pregunte, jo sóc del Front Valenciano Popular, que lluita contra el Front Popular de València, els quals són uns traidors.

Spot Electoral Bloc - Iniciativa - Verds

El recull dels nostres problemes

Fa poc que he vist l'spot electoral de la coalició, i he de dir que m'ha sorprés molt gratament. Deixant de banda la qualitat tècnica del qui l'ha realitzat (i entrant-me por d'algunes transformacions de persones), s'ha de dir que resumeix en poc temps els principals problemes que tenim al País Valencià.

És un plantejament prou d'esquerres, i nacionalment tot i no proclamar la independència, fa referència a les solucions parcials que necessitem. Així, doncs, tampoc s'oblida de l'eix ecologista.

Em sobren algunes aparicions, com Francesc de Paula reclamant "una espanya plural", sobretot perquè la majoria de la coalició som prou nacionalistes valencians; així i tot, és el que té estar a un pacte amb l'escissió d'EU. No ho recolze, però tampoc faré el clam al cel.

No em pareixen malament les aparicions en castellà, trobe que ja està bé d'amagar la realitat social del territori valencià per part nostra. Apostem per la normalització del valencià, però ara mateix hi ha el que hi ha, un 50% de castellanoparlants, als quals no podem obviar, i als qui hem de fer entendre la nostra postura com a llengua minoritària, però per a això primer els haurem d'apropar al nostre projecte.

En definitiva, no és el pacte dels meus somnis però sí el millor que tenim ara mateix.
No obstant, continúe sense saber què farà Isaura amb el nostre diputat, que és el que més m'importa.

Els límits de la manipulació

O com manipular davant els nasos de tothom i que no t'importe

Esta vegada no hi ha hagut intenció, ni interés, d'amagar-se, la manipulació ha sigut directa i sense remordiments.

Si cliqueu al següent enllaç, potser a primera vista només veieu un anunci de la Copa del Rei de Tele5. Ara pareu atenció, fixeu-vos en les 4 barres de l'escut del València i voreu unes sigles, per desgràcia, ja conegudes per tots nosaltres.

Què importa que ens n'adonem? La qüestió és que cole, no? I tant que cola, els psicòlegs ja fa temps que van advertir que els missatges subliminals minven la qualitat democràtica d'unes eleccions, doncs incideix directament en la voluntat dels electors.
Però realment, ens sorprenem? No ve de nou, Canal 9 ja posava en pràctica tot allò que li manàven aquells qui utilitzen diners públics per fer, per posar un exemple entre tants i tants i tants, publicitat del transvasament de l'ebre.

Açò, sumat a una llei electoral que minva les aspiracions de les minories nacionals, deslegitima totalment unes eleccions per a nosaltres, que no votem en clau espanyola.

Què podem fer? No ho sé la veritat, de moment signeu el manifest.

La doble vara

La doble vara

No cal reflexionar molt per dir que Putin és un dels pitjors presidents que existeixen al mon, se'l pot considerar com al continuador del totalitarisme dels anys baixos de l'època comunista mesclant-hi el neo-capitalisme actual. No obstant, quan una persona diu veritats, independentment de la ideologia que mantinga, se li ha de reconéixer.

A aquesta noticia relacionada amb la independència de Kosovo, Putin afirma, ja resignat a haver d'acceptar-ho, que la Unió Europea juga una doble vara hipòcrita. Mentre per una banda donen suport a moviments per l'auto-determinació dels pobles dels estats que no els són membres, continuen negant el reconeixement als pobles sense estat que hi (sobre)viuen.

Concretament Putin es referia a l'Estat Espanyol, on els nostres polítics impedeixen tota via legal i democràtica perquè els nacionalistes puguen optar per una independència real, ja siga per la llei electoral, les limitacions constitucionals, o la il.legalització de partits.. com deia Putin, "Aneu a ajudar-los" referint-se a nosaltres, que som la cara oculta de la política europea, la mostra de que aposten per unes polítiques "justes" fora del seu territori i les neguen a dins d'ell.

Us imagineu la UE acusant l'E.Espanyol de negar el just dret a l'auto-determinació del nostre poble?
Jo no, tu tampoc, ells menys..

Verdolagues amb Iniciativa en BLOC

BLOC + INICIATIVA + ELS VERDS

Fa poc em feia molta ilusió aquest pacte, una veu estrictament valenciana que ajudara a accelerar la mort natural d'EUPV, una questió necessària per desestancar el nacionalisme a la nostra terra.

Ho hem aconesguit i, malgrat les poques possibilitats que tenim, el que compta és que per primera vegada ens hem pogut ajuntar tots els qui creiem en un valencianisme d'esquerres i ecologista sense restriccions d'enlloc. És un pas endavant, independentment dels resultats que es traguen.

He dit "fa poc em feia molta ilusió aquest pacte", i és que tot anava bé fins que Isaura Navarro, la cap de llista de la coalició afirmava que, en cas de traure representació, faria tot el possible per entrar al grup d'IU al Congrés dels Diputats.
Això gira la truita totalment, i podem passar de ser els qui anàvem a trencar EUPV a caure al seu parany i ser ells els qui se'ns mengen a nosaltres. Perillós, si més no.

He estat pensant què fer amb el meu vot, doncs no tinc cap alternativa que vote convençut de ser útil conforme els meus ideals, però tampoc vull que Isaura ens deixe en l'estacada tirant per terra la confiança de tots/es aquells/es que ens votaran per ser nacionalistes.
El que faré jo no ho tinc encara decidit, però l'únic que vull és que no arribem a entrar al Congrés, doncs per una part ja tenim un dels pactes més desitjats per la nostra gent i per altra part els d'Iniciativa no ens la podrien jugar entrant a IU, no trauriem el diputat que desitgem però tampoc n'extrauriem parts negatives.

I què dir-vos, potser fins i tot vote el partit de les postals de gossos republicans, qui sap.

Fa 400 anys que tens 400 anys

Fa 400 anys que tens 400 anys, xaval!

Arribant un poc tard, però amb la justificació de que el dia 2 encara no podia escriure pel braç trencat, ret el merescut homenatge pel fundador de la nostra cultura al País Valencià.

Jaume I, el millor homenatge la victòria!

PD: I pels qui m'han comentat que no es pot ser republicà i rememorar un rei com Jaume I només dir-los que es conmemora que ens fundara com a poble, no precisament que fóra rei..

El racisme democràtic

El racisme democràtic

Ara que s'apropen eleccions de nou, la majoria de partits opten per buscar fòrmules que atraguen l'atenció independentment dels principis que hagen de trepitjar, doncs a l'igual que la pela és la pela, el vot és el vot.
Per una banda tenim els grupuscles obertament racistes, podent nomenar els feixistes E-2000 i Democracia Nacional, així com els clarament nacionalsocialistes, com Alianza Nacional. Així mateix tampoc podem considerar-nos nets de culpa, a l'independentisme català també tenim individus així: Unitat Nacional Catalana.
A aquests ja els coneixiem, no fan per amagar-se tampoc.

Per altra banda, els polítics amb rellevància electoral estan veient en aquesta direcció un suport popular que els atrau l'atenció en desmesura, veient també com el país veí, França, conté un percentatge més que considerable de votants que donen suport a aquestes polítiques.
L'art dels polítics rellevants és, per contra, que saben amagar-ho.

Fa 4 anys Artur Mas proposava fer un carnet per punts per a immigrants, ara Duran i Lleida és més explícit i ens ilustra amb la demagoga frase de "La gent no se'n va del seu país per ganes, sinó per gana. Però a Catalunya no hi cap tothom" asegurant que els sap molt de greu, però es llaven les mans tancant fronteres. Fa res, Rajoy li ha pres la iniciativa a Mas i promet crear un curset per a immigrants que hauran de passar un examen per vore si s'han integrat suficientment en la cultura d'ací, i sinó fora (En faran també pels castellans que no només no s'integren a la cultura catalana, sinó que la desprècien?).

El problema de que els racistes prenguen aquestes postures és que a curt termini produeixen un resultat de sensació de benestar en la societat, pensant que a més tancar les fronteres aconseguiran que no vinguen. A llarg termini, per contra, és un nul resultat, doncs els immigrants necessiten eixir dels seus països perquè allí es moren de fam, i encara que es deixen la vida en l'intent seguiran venint en massa per poder sobreviure. És el que fan ells i el que fariem nosaltres en la mateixa situació.

La solució no pot vindre d'aquestes propostes de curt termini, hem d'optar per solucions duraderes i reals. Si venen perquè són pobres, ataquem eixe punt. El problema no és que no hi hagen recursos per a tots tant com la injusta redistribució global d'aquests, si nosaltres en compte de girar-los l'esquena i llavar-nos les mans construim als seus països, a costa d'un sacrifici que es diu solidaritat, unes infraestructures dignes, uns estats sòlids, eliminem l'explotació a la qual els sotmetem i contribuim a acabar amb les màfies que allí hi regnen, el problema no s'ajornaria uns anys i prou com provocarien les polítiques demagoges que ells proposen, acabaria amb ell.

I els qui penseu que no hi han diners per a fer-ho calculeu quant ens gastem en excèrcits i en guerres i reflexioneu què passaria si tot això s'invertira en els països pobres.