Declaració valencianista del 2008

90 anys després de la Declaració valencianista del 1918, subscrita conjuntament per la Unió Valencianista Regional i la Joventut Valencianista, ens toca adaptar-la als nous temps.

Jo faig el meu escrit, subscrit per mi.


Declaració valencianista del 2008

1.-El País Valencià, integrat pels habitants de les 32 comarques actuals constitueix una forta personalitat social caracteritzada per la possessió d'una llengua pròpia parlada per 9 milions i mig de persones, pel seu ecosistema diferenciat, per la comunitat d'història i de condicions econòmiques.

2.-Aquesta personalitat, pel fet de la seua existència i per la voluntat dels seus components, té dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Aquesta és la fonamental reivindicació valencianista.

3.-Reconeixem la compatibilitat de l'Estat Valencià i la seua convivència amb els demés Estats catalans dins d'una Confederació Catalana (Països Catalans), establint clarament la distinció d'atribucions de l'Estat Valencià i el Federal, i una conseqüent divisió de la hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies de l'Estat Valencià deuran ser exercides amb plena sobirania, sense cap intromissió estranya; qualsevol estat tindrà el dret al deslliurament, sota referèndum, de la confederació quan aquest punt s'incomplisca.

4.-Establim com a funcions compartides principals les referents a la cultura catalana, defensant la unitat des de la diversitat, la potència econòmica que suposa l'eix mediterrani, i els afers exteriors.

5.-Existint al País Valencià la dualitat de llengues entre la catalana i la castellana, demanem l'oficialitat del valencià com a principal i una cooficialitat pel castellà, promovent una total, però progressiva, normalització de la llengua a tots els territoris històricament catalanoparlants.

6.-Conseqüents amb la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruiran de la seua autonomia, tenint el poder de constituir-se dins els límits generals d'una llei municipal que procure, per als ajuntaments la màxima eficàcia tècnica compatible amb els principis democràtics. Així mateix, promovem l'eliminació de les províncies valencianes i l'organització estatal segons les comarques ja fixades.

7.-Reconeixent les varietats locals dins de l'antic Regne de València i conseqüents amb el criteri descentralitzador, l' Estat Valencià respectarà les varietats comarcals, quan els respectius municipis les consagren per unions i mancomunitats entre ells.

8.-L'Estat valencià podrà mancomunar-se per a fins concrets, amb altres Estats de la Federació, si ho estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.

El glossador va ser, punt per punt:

Marc Xelvi Pérez

Campions en deute públic!

Açò ho pague jo!

Com podem llegir a l'annanotícies i a Las Provincias (simplement perquè la notícia és més extensa) els valencians no tenim rival, ni en pilota valenciana ni en deute públic.

Realment no hem quedat primers sinó segons, que Catalunya ha sabut ser bon competidor i es mereix el premi, però ningú pot negar que la medalla de plata, augmentant 619 milions fiats pels bancs en només un any, ha de ser nostra.

I és que la política de açò ho pague jo passa penyora, ja sé que quedem com uns senyors quan traguem la VISA i ens posem a convidar a tothom a vingudes del Papa, a Fórmules 1, a Canals Nous, a subvencionar entitats blaveres, a Terres Mítiques, etc.. però la cartera no és infinita, i ara ens quedem en números rojos.

Alguns s'alegraran que els comptes no li isquen massa bé al Partit Popular i que quan els mitjans PPúblics de comunicació no ho puguen amagar més, la crisi econòmica en la que ens vorem sotmesos servirà perquè, d'una vegada per totes, la societat deixe de votar-los independentment de les manipulacions i per fí els poguem desbancar del poder.

Que perden les eleccions és una bona notícia sempre que siga per consciència de l'elector en saber que aquest partit ho ha fet malament, però si és per una crisi econòmica no acaba de ser tan alentadora la idea. El PP caurà, tard o d'hora ho ha de fer, però per a aleshores ja tindrem un País Valencià desfet, amb un pacte de govern (PSOE+Pupurrí valencià) que es vorà en la situació de refer una terra desfeta amb uns bancs que exigeixen el pagament dels deutes i un pressupost nul (més ben bé, negatiu) que obligarà a no poder complir algunes de les promeses socials que durant campanya tant ens agraden, a més de, i ací faig d'advocat del diable, haver de recórrer a no massa nets procediments per aconseguir finançament o alleugerament de càrrega; diga-li vosté privatització, diga-li vosté urbanitzacions, diga-li vosté..

Així que o aconseguim desbancar-los abans de que es vegen ofegats per la seua pròpia olla a pressió, o ens vorem esguitats també quan aquesta rebente. O comencem a parlar de l'Espoli Fiscal Valencià al qual ens veiem sotmesos, a no només exigir la publicació de les Balances Fiscals a l'Estat Espanyol sinó també el resum de despeses de la Generalitat i incidim en la desviació de fons públic cap a beneficis privats, donant-li tot el resso que es mereix, o d'ací no els mouen fins que açò esclate.

Valencians/es, valencianisme econòmic!

Fulla de ruta valenciana?

Xino xano.. però cap on?

Després d'unes eleccions molts partits es plantegen un "full de ruta" que, teòricament, marcarà la linia d'actuació fins que acabe la legislatura. Ens tocarà posar-nos, doncs.
El pròxim dia 5 d'abril hi ha Consell Nacional per fixar-nos la postura, però realment tinc poques esperances de que les coses canvien a la pràctica, d'escriure fòrmules miraculoses en sabem molt, d'aplicar-les encara no massa.

A l'anterior article ja vaig dir que no se'm dóna bé fer de profeta i donar solucions màgiques que vagen a otorgar-nos la victòria, en tot cas puc (podem) especular, realment m'he cansat un poc d'escoltar persones que diuen tindre la clau i després haver de patir la confiança cega desfeta en els resultats.

Jo no sé què cal fer, el que sí sé és que les decisions precipitades i el tirar la culpa a tot el que som ara mateix és tendenciós i equívoc.
Les primeres reaccions i les més rebotades culpen del mal resultat el fet d'haver-nos desplaçat massa cap a l'esquerra i haver abandonat l'ala valencianista. Jo davant aquestes raons n'estic només en part d'acord, l'altra part em pareix un anàlisi massa poc treballat.
Compartisc l'opinió de que últimament pareix que estem deixant de banda el nacionalisme valencià per juntar-nos a l'espai de l'esquerra del PSOE, però això no vol dir que ambdos conceptes siguen incompatibles de defensar ni que siga o un o l'altre però mai junts.
El nostre projecte és unitari, el BLOC és un partit de front comú, és per això que mai ens hem decidit a posicionar-nos estrictament en una posició i ho deixem tot prou obert per poder arreplegar diferents sensibilitats. No obstant, el que no podem oblidar és que, rellegint a Fuster, al País Valencià el nacionalisme és molt majoritàriament d'esquerres. No és una esquerra radical, però dins l'eix actual de política econòmica, ho és. Sabent això i utilitzant-ho com a base, defense que ens quedem on hem estat en aquest aspecte, ser centre esquerra.

Les reivindicacions internes clamen per "tornar al centre", i jo em pregunte, què és el centre? Hem estat mai allí?
Digueu-me tendenciós, però per a mi el centre no existeix i sempre ho he atribuit, per experiència amb partits/organitzacions/sindicats/associacions estudiantils, a una disfressa de la dreta o d'una esquerra enganyada, o que enganya per atraure vots. Que algú m'ho explique, què és el centre? Si l'eix dreta-esquerra s'atribueix a política econòmica, quina és eixa posició centrista? És la indecisió? En democràcia liberal, que és on estem, aquest eix respon bàsicament a la diferenciació entre la privatització dels serveis socials, o el fer-los públics, què hauria d'opinar un partit de centre, doncs? Segons la teoria no hauria de tindre cap posicionament al respecte. Bons polítics, doncs.
Quan jo dic centre-esquerra em referisc a esquerra moderada, però com està de moda eixa paraula doncs en parlem així. Als qui critiquen que ens n'hem anat massa a l'esquerra que es miren el programa electoral que promoviem i em diguen que, en política econòmica, tenen alguna objecció, perquè ni era cap plantejament radical ni se'l pot objectar sense recarregament de consciència.

Pense que l'equívoc que hi ha és que no sabem diferenciar dreta-esquerra de conservadurisme-progressisme. Són conceptes diferents, hom pot ser de dretes i progressista, i altre d'esquerres i conservador. De les crítiques que he escoltat són més d'haver prioritzat la "legalització de la marihuana/el respecte als transexuals/etc.." al clam de que això és ser d'esquerres. Amics, això no és ser d'esquerres, això és ser progressista, el progressisme és una questió de valors, no de política econòmica. No confonem termes, si heu de criticar aquestes propostes utilitzeu les paraules adients. Ara bé, hem d'aclarir que el problema de que la gent s'haja fet una idea concreta de nosaltres arran dels pactes no és per culpa del que érem, sinó del que no hem sabut transmetre'ls sobre el que som, opine que els votants s'han format una idea de la coalició diferent al que proposava, i això en tot cas és culpa nostra de no haver sabut vendre el projecte, no de les iniciatives i promeses.

Per a mi el problema no ha sigut ser massa d'esquerres o massa progresistes, sinó ser massa poc valencianistes en tot cas. Estic d'acord en que estem fluixejant en les reivindicacions nacionals, o almenys que encara que ho tinguem com a principi no ho fem escoltar prou, doncs amb els mitjans de comunicació en contra el que ens toca és bombejar contínuament l'electorat amb la ideologia pròpia perquè se li quede entre ment.
Jo no vull un "tornem al centre", vull un "tornem al valencianisme" i que en comptes d'apostar per no mullar-se en el plànol econòmic el que fem siga mullar-nos en el plànol nacional. I mullar-nos no vol dir deixar clar si som pancatalanistes o tercervieros, sinó alçar aquest pilar per damunt dels altres, i que quan toque parlar d'ecologisme i d'esquerra en parlarem, però mentre no toque el nostre posicionament davant tots els fets siga clar: valencianisme.

Escac i mat

Ens han tombat la reina!

Un dia després de les eleccions i recuperant l'alé de l'esglai, ens toca analitzar. No proposaré solucions miraculoses perquè, a hores d'ara, ja no sé què cal fer ni quin camí triar.

La tendència cap al bipartidisme és un fet des de la transició, fomentada pels dos partits que se'n beneficien, el que no esperàvem era que esdevinguera tan aplacaradora en aquesta nova legislatura.
L'estat se'l reparteixen populars i pseudo-socialistes, i als valencians ens toca patir l'haver de vore que, després de desfer el País, els de blau no només revaliden resultats, sinó que augmenten 2 diputats.

Dels partits espanyols amb representació, l'únic perjudicat és IU qui, després de baixar de 5 diputats a només 2 i de quedar-se sense grup parlamentari propi, veu perillar el seu futur.
Llamazares (un bon home que no es mereix aquests resultats) ja ha anunciat que no es presentarà de nou per encapçalar el partit, tot i que no renunciarà a ser diputat. Un gest que honra un polític i que molts s'haurien (ens hauriem) d'aplicar.
Al País Valencià també han tret uns percentatges ínfims, el 2,71% i sense lloc d'eixida.
Aquestes eleccions, més l'eixida dels sectors crítics del partit, no faran més que deixar via lliure a la part dura del PCE, que suposarà durar una legislatura més i desapareixer. Ells s'ho faran, tot i que no m'alegre de que hagen baixat.

Als Països Catalans CiU n'augmenta 1 i ERC es desploma, baixant de 8 a 3. Per a ERC no es pot explicar aquest resultat per questions de bipartidisme (ni fer declaracions tan aberrants com dir que si comparem del 1996 que en tenien 1, han pujat..) sinó com a consequència de les seues polítiques i, el que personalment opine, no saber diferenciar-se del PSOE i servir-los de crosa una vegada i una altra. Per a CiU, si ERC no s'haguera desfet de la manera que ho ha fet, segurament també tindriem uns resultats a la baixa. El bipartidisme ens ha afectat a tots, el que li ha beneficiat a CiU és que molts independentistes/sobiranistes d'ERC s'hagueren cansat de tripartits i se n'hagen tornat al partit de Mas. No són bons resultats, ERC necessitava un toc d'atenció per canviar la cúpula, però no un cop tan dur del que ja vorem si sobreviu... i si la cúpula sap plegar, clar.
A les Illes Balears, les enquestes ens han sabut enganyar de valent, si en un principi deixaven la possibilitat de que Unitat traguera, amb dificultat però com a realitat, un diputat, el 5,43% que han tret (a les Illes se'n trien 8) tira per terra la il.lusió que poguérem tindre.

Parlem del País Valencià.
EU s'enfonsa, segones eleccions per València (l'Ajuntament i el Congrés) que es queda fora, després d'uns resultats del Compromís que no s'esperava (a la baixa). Amb similitud a la resta del partit a nivell estatal, el nucli dur del PCE acabarà per imposar-se, és questió de temps, el que els farà sentir que moren, però dignes. Quina bajanada.

I nosaltres? El ressó de l'òstia que ens hem pegat es pot escoltar ací, i a la Xina popular, i de res serveix fer com Morera i dir que hem plantat cap llavoreta ni excuses barates d'Isaura ni dels Verds. Són uns resultats pèssims i patètics, un partit amb 300 regidors i 2 diputats a les Corts que no ha tret més que un 1,09% a tot el País Valencià no s'explica més que per la impossibilitat d'engrescar el seu electorat.
Està clar que els mitjans de comunicació no ens ajudaven i hi havia l'ordre de fer tot el possible perquè hi haguera bipartidisme, però això ja ho sabiem abans dels resultats, i no hem sabut evitar-ho. Els culpables no som més que nosaltres, d'ells ja ens ho esperàvem, és un "el qui avisa no és traidor".
Alguns li tiren la culpa al fet de pactar amb partits d'esquerra. Jo no ho veig del tot així, el problema ha sigut no saber arribar a l'electorat, qui s'ha deixat influir sobre el "que érem" sense que nosaltres els hagem dit el "que som". El nostre programa electoral no proclamava, ni de lluny, la revolució socialista, era un programa de centre-esquerra moderada però moderna a més de ser valencianista i ecologista (moderadament també).
El problema no era el programa, sinó la forma de transmetre, algú té pegues a les propostes de l'espot electoral?
La questió és que la societat ja no veu més dreta-esquerra que PP-PSOE i el nostre objectiu ha de ser guanyar-nos el votant per l'ala valencianista, el que ens cal és fer vore que el valencianisme del PP és fals i que el del PSOE és, directament, inexistent. Ahí és on ens podem diferenciar, no modificant la resta de propostes, primera per dignitat social i ecològica, i segona perquè on hem de rascar és al PSOE directament, i al PP de passada però sense ser la prioritat. A EU ja hem rascat prou, allí ara queden els anomenats comunistes que, majoritàriament, no volen saber res de nosaltres, ja se n'han eixit els crítics i hauran de decidir què fan (integrar-se a nosaltres o diluir-se al PSOE), però a nosaltres ens toca dirigir-nos cap a altra banda.
No vull culpar dels resultats a Morera, però està clar que no té el carisma que un polític ha de profesar, i és hora de canvis. Ens cal un capdirigent que sí sàpiga engrescar els seus electors, que deixe la timidesa a casa i siga directe i convincent, no vaig a dir noms però cal algú amb força, doncs com a partit minoritari no ens podem permetre anar a passes menudes.

Vorem què passa els pròxims dies, mentrestant els peons continuem vius.

El conte del llop

Que viene Rajoy, que viene Rajoy!!

Tenim un sistema electoral que ens espenta, cada vegada més, a un bipartidisme pur estil Esats Units on hi han només 2 candidats, i si te n'agrada un només tens l'opció de votar altre. Només nosaltres tenim la clau per canviar això amb feina al carrer i emetent un vot amb consciència, no per "por a l'altre".

Últimament estic escoltant opinions de suposats "nacionalistes (valencians) d'esquerres" que han decidit donar un vot de confiança a Zapatero per la única raó de que no els agrada Rajoy. Des de quan això és una opció legítima en democràcia? Estem prostituint allò que tant va costar d'aconseguir als i les nostres velles que lluitaren per superar una dictadura que encara sentim propera, i a sobre hi contribuim condemnant la societat a negar-los un canvi real només per por.

La política no és un joc de pors, amics i amigues, la política és un joc de valentia. Som valents quan ens oposem a acceptar que mai aniran les coses a millor, som valents quan eixim al carrer a manifestar-nos, a dir-los que no ens agrada aquest sistema de partits seu, a dir-los que volem la nostra llengua amb el respecte que es mereix, a dir-los que no poden especular amb el nostre territori i no rebre represàlies, a exigir-los que tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació, a protestar per les seues propostes socials mínimes quan només serveixen per amagar el problema d'arrel (la seua submisió a les empreses per damunt de nosaltres)... i això no li ho hem dit durant tants anys només al PP, els culpables són ambdos, Zapatero, Rajoy, i la colla dels dos.
Algú em pot dir de què han servit totes les manifestacions, protestes, clams, etc.. si després d'haver fet el que volien amb nosaltres anem i li donem un vot de confiança (remarque's la paraula) a un dels culpables només perquè l'altre culpable ens fa més por?
Sincerament em sentiria hipòcrita si fera això, jo.

Juguen amb nosaltres mitjançant els mitjans de comunicació i ho acceptem?
És que de veritat alguns es creuen que Rajoy pot fer tot això que proposa? Els qui estem ja fa un temps en la política hauriem de saber que en campanya electoral es parla molt.. i després es fa ben poc, del que es proposava.
Analitzem.

Les principals propostes de Rajoy:

1.-Anulació del matrimoni entre persones homosexuals

Algú s'ho creu? Ni pot fer-ho tant a la lleugera ni ho faria encara que poguera. El respecte a l'homosexual, encara que siga només de boqueta, és un valor acceptat per la majoria de la societat. Inclús el PP té una secció homosexual, penseu que Rajoy s'arriscaria a perdre un nombre de votants tan gran (recordem que representen el 10% de la nostra societat) quan és un partit, igual que el PSOE, que encamina les seues propostes depenent del rèdit electoral que en traurà?

2.-Anulació de la Llei de la Memòria Històrica

El mateix que a dalt, ni pot fer-ho tant a la lleugera ni ho farà.

No obstant no oblidem que el PSOE ha fet una llei realment injusta pels afectats, oblidant molts problemes d'arrel com van fer a la transició.
El PP no ho farà, però no seria una gran pèrdua.

3.-Recuperació del transvasament de l'Ebre

Primera, això continúa fent-se. Simplement se li ha canviat el nom per "mini-transvasaments", "Canal Xerta-Sénia", "Interconnexió de xarxes"..

Segona, això és fals. Fa poc va eixir una notícia que el PP valencià, tot i fer clams al cel sobre el transvasament, no ho duia al programa electoral.. ho diuen, ens ho traguem, i cola.

4.-Anulació del retorn de la documentació incautada després de la Guerra Civil

Voleu dir com eixos polèmics papers de Salamanca que havien de tornar a Catalunya fa un bon temps i que s'ha quedat tot en paraules?

Per si no ho sabeu, els papers no s'han tornat, ni es tornaran. De què serveix que el PSOE diga que ho vol fer si al final no ho fa? Estem tontos?

5.-Segregació de nens a una doble xarxa escolar en català i en castellà

Als del País Valencià això no ens hauria d'afectar, perquè de fet ja fa temps que ho fan, i m'agradaria recordar que del PSOE també depenia que es fera una llei que blindara la protecció de llengues minoritàries i no han fet res, a l'igual que no ho van fer quan governaven al nostre territori.

6.-Derogació de l'obligatorietat d'acord del Congrés per enviar tropes espanyoles al estranger

Perdoneu, però Zapatero molt d'estar en contra d'Iraq però sabeu què fan les "nostres" tropes ara mateix a l'Afganistan? El mateix que les de Bush allí.. aixafar un poble, sumir-lo en el caos i després tirar les culpes a altres asegurant que fan misió humanitària.
Que Iraq no és el centre del mon..

7.-Supressió de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i obligatorietat de la Religió

El tema de la religió no poden fer-la, haurien de reformar la constitució on diu que estem a un Estat aconfessional, no vos cregueu tot el que vos conten.

Sobre l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, ací tots molt d'acord però ningú sap quines matèries es donaran ni per a què servirà. Vos ho dic jo? No sé tots els plantejaments que hi han, però tinc ben clar que serà una eina més per convéncer de "que bonito es ser español".

Cal una Educació per a la Ciutadania, però mentre no vinga consensuada per tots els grups polítics no respondrà més que a la voluntat d'un sector.

8.-Nomenament de magistrats del TC que asseguren la revocació de l'Estatut de Catalunya

Cal recordar que eixe Estatut que Rajoy vol tombar és el mateix que Zapatero va escuarterar reformant-lo i tirant per terra el legítim (el de l'11 de Setembre) que democràticament redactà el conjunt de forces polítiques del Parlament català?

Un culpable, però l'altre també amics i amigues.

i etc... i etc...

No voldria acabar sense recordar que no estem a un sistema presidencialista, sinó parlamentarista, i un Govern no el forma el candidat principal del partit, sinó ell i tot el conjunt dels seus membres que s'encarreguen dels ministeris i l'administració.
Açò s'ha convertit en un "M'agrada/No m'agrada Zapatero", i no és això companys i companyes, no és això.
Per a més informació sobre aquest tema veieu : El vot útil ens fa inútils

El 9 de març deixa't les pors a casa, vota amb valentia!