Millor que no desperten..
El PSOE valencià, per als nacionalistes, és una arma descarregada, amb les bales al calaix, però sense voluntat d'agarrar-les i disparar.
I repetisc, per als nacionalistes, perquè ja sabem que al PP valencià, ni li representa un perill, ni aquests tenen intenció de ser-ho.
Esquerra Unida ja va variar el seu discurs nacional cap a posicions més solidàries amb la nostra nació amb la intenció d'atraure votants, i tot i que ho aconseguí en part, també és cert que els últims moviments d'EU fan preveure que s'invertirà el procés. El perill per nosaltres seria que el PSOE valencià fera esforços també en eixa línia.
És cert que el PSOE-V fa algunes clucades d'ull cap als nacionalistes de tant en tant, però degut a la seua inactivitat i el no fer-ne massa d'eixes polítiques valencianistes, el vot útil cap a ells és existent però encara ens deixa viure.
El que em faria por seria un PSPV-PSOE (en contraposició del PSOE-PSPV), o per fer comparacions, un PSC valencià. A Catalunya, han sabut atraure eixe vot nacionalista moderat amb promeses i clucades d'ull; poc importa que a la pràctica es demostre que no deixa de ser un partit lligat a Madrid (tria de pactes, estatut català..).
I em fa por per eixa possibilitat que amb unes poques polítiques valencianistes acabarien acaparant tot el nostre electorat.
No ho dic en clau partidista, sinó perquè tinc clar que el seu projecte no és el meu, ni tampoc el de la gent que fa (i ha fet) vot útil cap a eixe partit només per voler un mal menor.
A nosaltres ens toca diferenciar-nos, no podem ser la muletilla del PSOE i hem de saber guanyar-nos el tercer espai (no confondre amb Tercera Vía) per si un dia el PSOE-V decideix activar-se i, amb poc esforç, guanyar-nos l'espai a nosaltres. En matèria social sóc contrari a apostar pel (fals) centre, però en clau nacional ens toca esgrimir la fam valencianista que encara existeix a un sector del poble valencià, aprendre a engrescar-lo i despertar-li el sentiment.
Valencians/es, País Valencià!
I repetisc, per als nacionalistes, perquè ja sabem que al PP valencià, ni li representa un perill, ni aquests tenen intenció de ser-ho.
Esquerra Unida ja va variar el seu discurs nacional cap a posicions més solidàries amb la nostra nació amb la intenció d'atraure votants, i tot i que ho aconseguí en part, també és cert que els últims moviments d'EU fan preveure que s'invertirà el procés. El perill per nosaltres seria que el PSOE valencià fera esforços també en eixa línia.
És cert que el PSOE-V fa algunes clucades d'ull cap als nacionalistes de tant en tant, però degut a la seua inactivitat i el no fer-ne massa d'eixes polítiques valencianistes, el vot útil cap a ells és existent però encara ens deixa viure.
El que em faria por seria un PSPV-PSOE (en contraposició del PSOE-PSPV), o per fer comparacions, un PSC valencià. A Catalunya, han sabut atraure eixe vot nacionalista moderat amb promeses i clucades d'ull; poc importa que a la pràctica es demostre que no deixa de ser un partit lligat a Madrid (tria de pactes, estatut català..).
I em fa por per eixa possibilitat que amb unes poques polítiques valencianistes acabarien acaparant tot el nostre electorat.
No ho dic en clau partidista, sinó perquè tinc clar que el seu projecte no és el meu, ni tampoc el de la gent que fa (i ha fet) vot útil cap a eixe partit només per voler un mal menor.
A nosaltres ens toca diferenciar-nos, no podem ser la muletilla del PSOE i hem de saber guanyar-nos el tercer espai (no confondre amb Tercera Vía) per si un dia el PSOE-V decideix activar-se i, amb poc esforç, guanyar-nos l'espai a nosaltres. En matèria social sóc contrari a apostar pel (fals) centre, però en clau nacional ens toca esgrimir la fam valencianista que encara existeix a un sector del poble valencià, aprendre a engrescar-lo i despertar-li el sentiment.
Valencians/es, País Valencià!
